En els darrers anys, la gentrificació s’ha convertit en un fenomen molt present a les nostres illes. Sovint s’explica com un conflicte d’usos de l’espai o com una conseqüència inevitable del mercat. Però aquesta manera de descriure-la acostuma a deixar fora una pregunta més estructural: què està passant quan una població es transforma i qui deixa de decidir sobre allò que hi passa.
Tota vida en societat implica cedir capacitat de decisió a actors amb més capacitat per exercir-la. Aquesta cessió no és, per si mateixa, ni excepcional ni necessàriament negativa. Deleguem decisions perquè esperem que ens generin algun tipus de retorn. Cal tenir present, a més, que aquesta transferència no sempre és conscient ni voluntària, però existeix igualment.
La gentrificació pot entendre’s com un procés en què una part d’aquesta capacitat de decisió es desplaça fora de l’àmbit veïnal i comunitari. Allò que abans es resolia de manera més directa passa a quedar sotmès a dinàmiques que escapen al control quotidià dels residents. No es tracta només d’un canvi físic de l’entorn, sinó d’un canvi en qui exerceix la sobirania sobre aquest entorn.
El problema central no és aquesta transferència en si mateixa, sinó el retorn que produeix. Quan la cessió de capacitat de decisió deixa de revertir en aquells que l’han feta possible, el desequilibri es fa evident. La sobirania que es cedeix és col·lectiva, però els efectes positius no ho són necessàriament. El que es perd no és només capacitat econòmica, sinó també continuïtat social i densitat relacional.
Aquesta asimetria sovint queda ocultada darrere de relats tècnics o d’una suposada inevitabilitat. Presentar la gentrificació com un fenomen natural contribueix a despolititzar un procés que, en realitat, té a veure amb decisions concretes i amb l’exercici efectiu del poder.
Pensar la gentrificació com una redistribució de sobirania permet desplaçar el focus del símptoma al mecanisme. No tant preguntar-nos què canvia als barris, sinó qui decideix aquests canvis i amb quin retorn. Potser aquest gir no resol el problema, però ajuda a entendre’l sense ingenuïtat.
