Fa un dia o dos vaig escoltar el cap del PP, Feijóo, i podeu creure i pensar i pensar i creure que em va semblar un capellà predicant dalt la trona. Les càmeres l’agafaven de baix cap a dalt i semblava que predicava dalt l’altar o dalt la trona. És el mateix que passava a les escoles fa uns quants anys, quan es posava una tarima més elevada, no feta artificialment, sinó que venia d’obra. El professor circulava per aquesta tarima que estava situada uns 30 centímetres més elevada que allà on se situaven els alumnes, i, a més, s’hi posava la taula del mestre, i des d’allà dalt pareixia que el mestre tenia més raó que ningú. També així li permetia dominar tota la classe i veure els alumnes de la part de darrere, que sempre solien esser els que estaven més nerviosos o que es portaven de manera més contraproduent. Serien els primers a esser castigats.
Idò tornem a Feijóo, mossèn Feijóo, predicant que el president Sánchez estava amagat, que no feia res, que no governava, que no arreglava les vies dels trens, que deixava que aquests descarrilassin i fessin nombroses víctimes. Que Sánchez no complia amb les seves obligacions, per tant, ells segurament l’enviarien al foc etern. Que quan ells governassin tot això no passaria, les vies del tren es revisarien pam a pam i que gastarien els doblers dels nostres imposts solucionant problemes, i que si tenguessin un poc de corrupteles, no passaria res, ja que amb les baixades d’imposts als rics, ja no serien acusats per ningú. Bé, jo vaig posar-me a fer una feina i vaig deixar el capellà sermonejant la seva clientela. Ara només falta que els seus fidels el votin i l’enviin a predicar a la seva trona preferida, que no és altra que la Moncloa.
Passem a altres assumptes més terrenals i tresquem un poc per l’X, i què hi trobam? Doncs veim que un que se signa Nil ens afirma que el catalanòfob i propietari de la Creperia de la Rotonda (Andorra) ens explica que el català és un dialecte molt difícil d’aprendre. O sigui que va a Andorra per treballar i viure millor i no només no s’integra, sinó que a sobre insulta la identitat del pais. Si li parles en català, ell contesta: «¡A mi no me hables en catalufo, háblame en español!» Segurament n’hi ha molts que pensen com ell, però els polítics que tenim poques coses fan perquè aquesta mala situació pugui canviar.
Santiago Armesilla creu que els àrabs o alguns àrabs són molt racistes, per això mostra un vídeo on es veuen marroquins cremant banderes senegaleses. Ell comenta que al Marroc hi ha marroquins que cremen banderes de Senegal i, a més, destrueixen comerços de senegalesos a ciutats marroquines i també que agredeixen persones que, o són senegaleses o subsaharianes. Ell mostra aquest vídeo i pensa que està molt bé que el món vegi el «gran racisme» que hi ha al Marroc.
Anem a veure què passa a les nostres Illes, les Illes Balears i Pitiüses. Aquí no sé si passa el mateix que a la creperia andorrana, però segurament sí que passa i també passen coses pitjors, però i especialment a Mallorca, són molts els que acoten o han acotat el cap i accepten sense cap remordiment la superioritat del castellà per damunt del català. De tal manera, que sembla que el Govern de Marga Prohens no temi als conflictes lingüístics que hi pugui haver sota el seu mandat. Hi ha molts altres problemes que tenen molts de batles, per exemple a Palma, es veu que encara ens trobam lluny de les eleccions perquè comença a haver-hi molts de carrers amb clots i l’asfalt romput i els cotxes comencen a trobar obstacles per circular. Quan s’acostin les eleccions es posaran en marxa les màquines d’asfaltar i tapar clots, per exemple devers la plaça de les Columnes.
Respecte als conflictes lingüístics que creu no tenir la presidenta, li poden créixer sense que se n’adoni. Les darreres convocatòries de l’Obra Cultural Balear demostren que sí que hi ha consciència de la identitat catalana a Mallorca. El problema és que no serà que no es pugui viure en mallorquí a Mallorca, sinó que no es podrà viure a Mallorca. La quantitat de persones i vehicles que circulen per aquí demanen manifestacions nombroses, que arribarà un moment que es convocaran anti tant de turisme que tenim i que no rebem suficients doblers per atendre les necessitats dels indígenes mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.
Si arribam a no poder viure en mallorquí molt menys es podrà viure en català que és el que cal. I quan no es pugui viure aquí, perquè els que han vingut ens volen treure defora, després serà el moment en què es voldrà saber qui som i d’on venim, i que venim de Jaume I i no del Cid Campeador. I aquest dia arribarà.