Aquests dies, al mateix temps que els Estats Units fan pujar el nivell de l'escalada bèl·lica al món i es dedica a amenaçar a tot aquell que no el segueix, ha fet vint-i-cinc anys de l'abolició del servei militar obligatori a l'Estat espanyol.
És cert que el reial decret que fa que la mili deixi de ser obligatòria és del govern del PP d'Aznar i ho fa fruit d'un pacte amb la CiU de Pujol. Però no és menys cert que la pressió popular de la gent d'esquerres va ser clau per aconseguir-ho. Primer el moviment per l'objecció de consciència i després el de la insubmissió varen fer que a l'estat no li quedàs més remei que renunciar al servei militar obligatori, senzillament perquè es varen quedar sense joves per enviar a fer el soldat.
És important recordar que darrere el moviment en favor d'acabar amb la mili obligatòria hi havia el moviment pacifista i antimilitarista de tota la vida, els mateixos que ara ens manifestam en favor de la pau a Palestina i a qualsevol racó del món on hi ha guerres.
El que ens movia a aquell moviment popular era acabar amb una estructura de l'Estat espanyol que obligava els joves a perdre miserablement un temps important de les seves vides, sense deixar de banda que alguns d'ells varen acabar malalts i, en el pitjor dels casos, varen perdre la vida.
Al mateix temps que volíem acabar amb la mili, cercàvem fer possible un món desmilitaritzat, més segur i millor per viure i conviure. De fa uns anys cap aquí veim com ha tornat a sortir de l'armari el fantasma del feixisme i amb ell la inseguretat, les guerres, l'augment de la pobresa i la desigualtat al món.
Les accions de guerra que duen a terme principalment els presidents d'Israel i els Estats Units, passant-se per al forro la legalitat i la legitimitat de les organitzacions internacionals, cerquen posar-mos la por al cos d'una guerra global, que patim per les nostres vides i el futur dels que ens envolten, perquè renunciem a la societat del benestar, als drets que ens ha costat dècades de lluita i reivindicació aconseguir, tot a canvi d'una seguretat que és del tot insegura i cada dia més vigilada.
Els que vàrem ser part del moviment contra la mili també lluitàvem en favor d'un món segur i en llibertat. Per això ara som a les plataformes per la pau d'arreu del país, per això encara sortim al carrer cada vegada que sonen tambors de guerra, perquè la pau, la justícia social, els drets col·lectius i el benestar de les persones van de la mà.
Celebrar i fer memòria de l'abolició de la mili és important, ara que l'extrema dreta proposa que se torni a fer obligatòria, per reafirmar la necessitat de la ideologia pacifista i per mostrar a la gent jove que val la pena treballar per un món just, segur i desmilitaritzat.