Noelia havia viscut una vida de patiment, de sofriment i d’absència de gaudi. Per no tenir no havia tengut una família com cal. El pare havia estat completament absent i, al començament de la pubertat, havia ingressat en una escola per a joves sense família.
Va rebre una violació per part d’un grup de persones que varen provocar que intentàs suicidar-se tirant-se des d’un cinquè pis, cosa que la va deixar paraplèjica, amb un dolor físic i crònic. Tenia una discapacitat reconeguda d’un 74%. Tota aquesta problemàtica i la manca d’escalf familiar va fer que decidís sol·licitar l'eutanàsia, ja que aquesta havia quedat reconeguda per una decisió del Congrés de Diputats.
Aquí va sorgir la hipocresia humana, especialment la que Crist va batejar com a «niu d’escurçons» i «sepulcres emblanquinats». Així que el pare absent va comparèixer per oposar-se a la decisió de la seva filla i es va unir a una colla d’advocats cristians que creien que es trobaven en temps de la Inquisició i que tenien la vida d’aquella al·lota en les seves mans i quan es varen trobar que els tribunals un rere l’altre, anaven donant la raó a Noelia i l’autoritzaven perquè exercís el dret a decidir, aquest grup de persones cristianes varen creure que ells eren els que tenien el dret a decidir per ella. Amb la qual cosa varen convertir l'església cristiana en una església sectària, una església que parlaria molt de llibertat, però que tractarien la malalta de la mateixa manera que es tractaven els negres en temps de l’esclavitud.
I així ha passat ja que en fer-se públic el fet que arribava el dia en què Noelia deixaria de patir perquè moriria, varen sorgir tota una gran part de la població i de persones pertanyents als diferents partits polítics, que varen creure que o bé havien d’estar d'acord amb ella o s’hi havien d’oposar, segons la seva ideologia, jo diria especialment, perquè poguéssim saber si eren d’una ideologia hipòcrita o d’una ideologia que permetés exercir una llibertat real.
He de dir que aquest cas ha conmocionat la població espanyola. Tant Vox com el PP han volgut aprofitar el fet per carregar-se l’Estat o el Govern de l’Estat. Les xarxes socials anaven plenes d’opinions en un sentit i en un altre, mentre els dos partits dretans deien que era un fracàs de l’Estat. Feia pena i causava llàstima sentir els defensors de la llibertat volent prohibir l’eutanàsia a Noelia, mentre els partidaris d’aquesta deien que el govern de l’Estat no feia res més que representar la voluntat d’una persona major d’edat amb les seves facultats mentals plenes segons dictaminaren els professionals corresponents.
El pare de Noelia, l’absent, que, de cop i volta li ha interessat fer-se present, va trobar que la Generalitat li havia ajudat, fent-la operar i aconseguir que pujàs alguna escala i trobava que no era normal que ara volgués matar-la, perquè el grupet de cristians al·legaven que l’Estat el que volia era matar-la, també parlaven d’executar-la, com si fos Maria Antonieta. L’altre dia feia vergonya escoltar els mentiders del Congrés que acusaven els que respectaven el seu desig, d’assassins. Un altre inquisidor volia que la societat agafàs consciència que haver aprovat la llei que es va aprovar al Congrés havia estat un fracàs de la societat.
Són els mateixos que quan no aconsegueixen el que volen a les cambres legislatives, intenten aconseguir-ho a través del poder judicial. Els independentistes ho sabem bé, ho hem viscut i patit des de l’1 d’octubre de 2017, quan després es va declarar de manera fallida la independència de Catalunya. Els sepulcres emblanquinats repetien una i una altra vegada que l’Estat havia fallat a Noelia i ara li tornaria fallar, quan era tot el contrari. El ‘voxer’ Abascal afirmava que l’Estat volia prendre una filla als seus pares, aquells que no l’havien volguda. Que els ‘menes’ l’havien violada i la solució que li proporcionava l’Estat era suicidar-la. Que l’Estat de Sánchez era una pel·lícula de terror. A veure, qui vota aquests animals irracionals? Altres elements d’aquesta colla de malparits afirmava que l’Estat havia d’estar al costat de les persones en les seves malalties, que havia d’ajudar a superar el patiment, evitant-lo i aconseguir que les persones continuassin vivint. Que l’Estat havia aconseguit obrir una via molt perillosa, ja que a partir d’ara qualsevol malaltia psiquiàtrica podria ser motiu d’un suïcidi asssistit, que era el que seria el que passaria si no ho impedien amb Noelia.
Sort que Noelia va poder exercir el seu dret a decidir i ara ja descansa en pau després d’una curta vida, però amb excessiu patiment. Llarga vida als legisladors que varen decidir l’existència de l’eutanàsia!