Les consultes d’urgències deuen estar plenes de gent amb els pits esfondrats. Durant aquests dies d’hipocresia històrica, la gent s’ha sentit penedida de les malifetes de tot l’anys i ha començat a pegar-se tots pels pits, expressant que tot ha estat per la culpa, per la seva culpa i no per la dels altres. Per això n’hi ha hagut tants que s’han esfondrat els pits de tants de tocs que s’han pegat i de la grandíssima culpa que creien tenir. I d’altres s’han infectat de tant de besar imatges que havien estat besades per gent malalta que deixava el seu virus allà perquè un altre o uns altres l’arreplegassin. D’altres que normalment els costa dur un pes de la compra d’uns 8 o 9 quilos de coses del super, han carregat 20 o 25 quilos sobre les seves espatles, pensant que carregaven amb la mare de Déu o amb el mateix Déu, que resulta que encara pesa lo seu.
Milions de persones embadalides han vist passar per davant dels seus nassos les imatges de Déu i de la seva mare i han pensat que els faria un miracle i els arreglaria tots els problemes. I no saben o no volen saber que dimarts que ve, una vegada acabades les festes cristianes tornaran els dies pagans i la gent intentarà fotre tothom. Ja només pensaran en la seva còrpora i s’oblidaran de Déu i de la seva mare fins l’any que ve. El pagament mensual obligat per pertànyer a una confraria servirà per untar les corretges d’algun ésser més viu que els altres. Festes passades, panades i robiols acabats. Encara en comprarem uns quants més perquè hem quedat amb ganes de menjar-ne més, ja que avui no és com antany que les nostres mares i padrines eren capaces de fer-ne 50 o 60 i resultava difícil acabar-les. Les de carn duraven perquè les de xítxeros es perdien i feien olor a putrefacció. Així que s’havien de menjar primer aquestes i després les de carn que podien durar set o vuit dies més. Així que aprofitau els darrers dies de vacances i passar-vos-ho bé, que segurament vos ho mereixeu.
Al Principat, el president de la Generalitat està d’acord amb els tribunals que imposen el 25% de classes en castellà. Està content perquè diu que ja hi ha uns quants centres que ho han posat en marxa i que els va bé. Aquí cal exlicar als catalans que es deixin d'abstencions, ja que si així ho fan, estan regalant el vot al PSC, que és contrari a la llengua catalana i a la independència de Catalunya.
Sobre la decisió de la justícia de voler tenir la darrera paraula en l’àmbit polític sobre el català a l’escola, Quico Sallés ho comenta al diari online El Món. Ens explica que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’executar provisionalment la sentència que anul·lava preceptes clau del decret del Govern de Pere Aragonès que havia de blindar el català com a llengua vehicular, ha precedit la batalla que començarà el 7 d’abril al Parlament de Catalunya. La resolució del TSJC impedeix l’aplicació dels articles anul·lats encara que la sentència no sigui ferma i, permet que el castellà també sigui vehicular a l’escola catalana. I una proposició de llei de la CUP per donar més espai al català serà frenada per una esmena de retorn presentada pel PSC al setembre, si els socialistes no s’ho repensen i la retiren.
Només dues setmanes després de la decisió del TSJC i a l’espera del que diguin en el Tribunal Suprem, sobre la sentència que retalla el decret del 2024, i el Tribunal Constitucional, sobre el decret llei i la llei del 2022, el Parlament té l’opció de reobrir la batalla legal en defensa del català. La CUP, que mai no va creure en l’eficàcia de la llei del 2022 i dels dos decrets, va registrar el juliol passat una proposició de llei de regulació dels usos lingüístics en els projectes educatius de centre. La iniciativa té el suport de la Plataforma per la LLengua i de la PiEC (la Plataforma Pública i en Català, de la qual formen part el SEPC, La Intersindical, la CGT, la USTEC i la COS).
Segons sembla, l’objectiu d’aquesta proposta és garantir el català com a llengua vehicular a l’escola, fer efectiva la immersió lingüística i revertir els retrocessos en matèria lingüística. Ara bé, el PSC, al setembre va registrar una esmena a la totalitat, de retorn de la proposició de llei dels cupaires. D’aquesta manera, els socialistes s’aliaven amb el PP i Vox contra aquesta proposició de llei. Ara, el primer debat sobre la continuïtat de la proposició de llei serà a la pròxima Junta de Portaveus, prevista per al 7 d’abril.
Segons relata El Món, els diputats de la CUP ja varen alertar la setmana passada els grups que volien substanciar el text en el primer ple del mes d’abril. Per tant, necessiten que els socialistes retirin l’esmena a la totalitat per tal que el text continuï la tramitació i es debati en la Comissió d’Educació. El grup del PSC ja ha avisat la CUP que defensarà la seva esmena de retorn de la proposició de llei. La coincidència temporal del debat sobre aquesta proposta de llei i la resolució del TSJC és una situació que ho deixa tot en mans del PSC. És a dir, si el grup parlamentari que dona suport al Govern amb l’ajuda imprescindible d’ERC i Comuns no retira l’esmena a la totalitat evidenciarà que no vol debatre una llei que cerca garantir el català com a llengua vehicular a l’escola pel camí dels projectes lingüístics dels centres educatius. Una llei pensada per neutralitzar el 25% de castellà.
La proposició de llei va néixer davant el que havia de ser la sentència del Tribunal Constitucional amb relació al 25% de castellà. En aquest sentit, la en aquell moment portaveu de la matèria de la CUP, l’exdiputada tarragonina Laia Estrada justificava el registre de la iniciativa legislativa per protegir-nos-en de manera immediata davant l’aval del 25% del castellà a l’escola. A més, hi havia una voluntat final en la proposta i era derogar la Llei 8/2022, que referenciava el castellà com a llengua curricular. Laia Estrada va registrar el text de la proposició de llei dels usos lingüístics el passat mes de juliol per part de la CUP.
El text és curt i es dirigeix amb rapidesa al seu objectiu, que és promoure la implantació de mesures de discriminació positiva del català, i l’aranès a l’Aran, atenent la realitat sociolingüística general i les situacions de predomini de l’ús social del castellà, per tal de compensar la inèrcia d’aquestes realitats i garantir l’aprenentatge d’aquestes llengües. De fet, l’estructura que dibuixa la proposició de llei es basa en el projecte lingüístic de cada centre. A més a més, s’incorporaria una prova anual multinivell de competència en català per a l’alumnat de quart d’ESO. El projecte lingüístic seria avaluat i aprovat pel Consell Escolar del centre atenint-se a raons pedagògiques i específiques de cada centre per garantir el coneixement de les llengües oficials i que no es ves disminuït per un dèficit del coneixement i ús de la llengua catalana, i l’aranès a l’Aran. En una paraula, si ERC i els Comuns donen suport a la contraproposició per part del PSC, haurem de concloure que aquests partits estan en contra de l’ensenyament en català a l’escola.