El nou reglament de la Unió Europea per a protegir l'artesania amb una indicació geogràfica, com es fa amb vins i aliments, obre un ventall de possibilitats per a protegir icones mallorquines com la tela de llengües, els siurells, les sabates porqueres o les senalles de llatra front de les imitacions i les falsificacions, així com per a impulsar la supervivència dels artesans dins dels seus respectius sectors.
El ple del Parlament Europeu va donar la setmana passada el vistiplau a l'acord entre institucions per a protegir amb un marc basat en indicacions geogràfiques aquells productes artesanals o industrials que, per la seva singularitat tant d'origen com de producció, hagin de ser protegits com a marca dins de la Unió Europea i en els acords comercials amb països tercers, seguint el model que ja s'aplica des de fa dècades a l'agroalimentació, els vins o els licors.
El text garantirà que productes de renom en cada territori estiguin protegits tant a la Unió Europea com a nivell global i per a això unificarà regles nacionals i estatals sobre registres, control i aplicació de la protecció de les indicacions geogràfiques.
Exemple de la tela de llengües
Les teles de llengües autèntiques tenen unes elevades dificultats de producció que impliquen uns costos que poden fer que el metre lineal de tela rondi els 60 euros. No obstant això, unes teles llengües estampades que poden arribar de la Xina o de la península poden costar només 12 euros el metre lineal. La mateixa diferència de preus es traslladaria així a productes com a bosses o carteres amb aquests dissenys.
Ara, amb la norma, subratlla el director insular, els productes gaudiran de l'avantatge des del moment en què es puguin identificar clara i fidelment com a productes artesans.
Segons el text, les empreses més petites rebran suport per a tramitar les sol·licituds, que hauran de fer-se a través de les associacions.
La Comissió Europea estima que el nou marc donarà cobertura a prop de 200 productes elaborats a l'Estat espanyol. El producte que aspiri a la protecció europea haurà de complir tres criteris precisos: ser originari d'un lloc o regió específics; que la seva qualitat, reputació o característiques siguin singulars del seu origen geogràfic; i que almenys un dels passos de producció es realitzi en la zona geogràfica definida.
Artesania de Mallorca
En l'actualitat, un total de 16 estats membre compten amb sistemes nacionals d'indicació geogràfica per a aquesta mena de produccions, però la seva protecció no és efectiva fos de les nostres fronteres perquè no existeix un marc harmonitzat a escala comunitària.
Al marge de la normativa europea, el Consell de Mallorca està tramitant la creació, precisament, d'una marca pròpia d'Artesania de Mallorca, en forma de segell distintiu per a diferenciar als artesans de l'illa.
El procés d'elaboració de la marca ja està en marxa i s'ha començat la tramitació de la imatge corporativa i del reglament. A partir d'aquí, quan es tinguin totes dues coses, s'iniciarà el registre de la marca, que es pot demorar entre 12 i 18 mesos. L'objectiu, subratlla Ferrer, és «diferenciar als artesans de l'illa que venen productes locals i fets a mà».