El ministre de Defensa, José Bono, informà ahir en la seva compareixença al Congrés dels Diputats que la despesa que Espanya ha realitzat a l'Iraq durant l'any 2003 i el primer semestre de 2004 ascendeix a gairebé 370 milions d'euros.
En total, l'Estat espanyol s'hi ha gastat 369.733.478 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 262 milions es refereixen al desplegament i posterior replegament de l'Exèrcit, 83 milions són els aportats a la Conferència de Donants que es durà a terme a Espanya l'any passat, i 24 milions més formen part d'altres ajuts.
El ministre també recordà que han mort tretze espanyols al país àrab, onze militars i dos periodistes, i que dues empreses del nostre país, Cepsa i Repsol-YPF, han obtingut la possibilitat de compra quinze milions de barrils de cru a preu de mercat. A més, Soluziona té un contracte marc amb una companyia nord-americana per valor de 1.500 milions de dòlars, dels quals només se n'han concretat 20 milions per a reparació de centrals d'energia a Iraq.
Bono anuncià així mateix que els agents del CNI que eren a l'Iraq ja han sortit del país. Amb l'arribada aquest dilluns dels darrers militars a Espanya, ja només queden per tornar poc més d'un centenar d'efectius que romanen a Kuwait per finalitzar les tasques logístiques perquè tot el material utilitzat torni a Espanya.
Bono apostà, en l'exposició de les línies mestres de la legislatura, per reforçar les missions no armades, com «la col·laboració amb la Policia per al restabliment de la pau i la tranquil·litat pública davant d'atacs terroristes», la protecció de persones en cas de catàstrofe o la vigilància de fronteres, inclosa la costanera. En aquest sentit, assegurà que les Forces Armades necessiten «una menor quantitat de soldats i una major quantitat de tècnics».Els principis que regiran les relacions internacionals en matèria de Defensa, explicà, seran la cooperació «des de la sobirania i no des de la submissió», la lleialtat amb els aliats sense excloure «una relació atlàntica robusta» i el reforçament del paper de l'ONU, a més de mostrar-se contra «la guerra preventiva». Europa, va dir, és l'àmbit prioritari de la política de Defensa, com la Mediterrània i Iberoamèrica.
El ministre ratificà a més el seu compromís de modificar la Llei de criteris bàsics de Defensa Nacional, la constitució d'un comandament únic operatiu dels tres exèrcits enquadrat a l'Estat Major de la Defensa, o la unificació a través d'una norma jurídica i sota dependència del CNI dels serveis d'intel·ligència de les Forces Armades.
Els portaveus parlamentaris no posaren especials traves a la intervenció de Bono. Fins i tot el popular Fernando López Amor assegurà que estava d'acord amb les línies generals exposades pel ministre i només anuncià diferències en els «matisos».
