La imatge és grotesca i reveladora alhora. El primer impuls és rebutjar-ne la publicació. Es tracta d’un fotomuntatge, una imatge generada per AI… estam obligats a sospitar.
Al cap d’una estona no només es confirma que és una imatge real, sinó que la Casa Reial espanyola l’ha publicat a les seves xarxes.
És el retrat de l’Espanya negra d’avui, de l’Espanya negra de sempre, la que mai no acaba de desaparèixer. Goyesca i rapinyaire. Vampiresca.
L’Espanya negra pintada per Regoyos, Zuloaga o Gutiérrez-Solana. Immortalitzada avui per autoria desconeguda.
Primer plànol.
Una guarda de voltors, aus carronyaires… corbs.
I, si convé, camaleons capaços de mudar ràpidament de color per inaugurar FITUR.
Vividors, xerraires, arribistes i comnissionistes d’AVES. Que no hi falti el guardiacivil de rigor. Hi falta el mossèn, això sí.
De fons, la tragèdia com a escena tremendista. Com desolat paisatge. Persones reals com formigues fluorescents que feinegen entre la devastació. I un vagó de tren descarrilat, gegant de ferro abatut i agonitzant. Trampa mortal.
42 persones mortes. Famílies destrossades per sempre.
Per un sempre diferent a l’Espanya negra de sempre.