Estabilitat pressupostària i flexibilitat, en el camí cap a la convergència real per consolidar el creixement i la creació de llocs de feina. La combinació d'ambdues variables impulsà l'elaboració dels primers Pressuposts generals de l'Estat de l'era euro, els tercers des que el Govern del PP arribà al poder, en els quals rigor pressupostari i retall del dèficit públic s'han convertit en els principals motors dels comptes públics. Però l'esforç no queda aquí. El vicepresident econòmic Rodrigo Rato subratllà que l'Executiu ultima un acord amb les comunitats autònomes per aconseguir l'equilibri pressupostari ple l'any 2001.
Rato, que repetí ahir al Congrés dels Diputats el ritual d'entrega dels 53 toms que contenen el que constitueix l'autèntica «espina dorsal» de la política econòmica de l'Executiu per a l'any que ve, volgué deixar clar que la disciplina i la reducció del dèficit públic, que quedarà limitat a l'1'3 per cent en el cas de l'Estat el 1999, serà la pauta de la política pressupostària, que comptarà amb uns ingressos de 17'4 bilions de ptes.
L'aprofundiment en el procés de consolidació fiscal, una altra de les notes principals dels Pressuposts, recaurà en la contenció de la despesa pública, que el 1999 creixerà un 3'8 per cent, 2'2 punts per sota del previst per a enguany.
I és que en aquest anhelat camí cap al manteniment de l'estabilitat, el Govern intenta conjugar el ritme dinàmic de creixement econòmic amb l'«intens» nivell de creació de llocs de feina, que augmentarà durant el pròxim any un 2'8 per cent, cosa que suposarà la creació de mil treballs diaris i «de millor qualitat», precisà Rato. Els pressuposts de l'any u de l'euro permetran a Espanya, segons s'encarregà de recalcar el vicepresident econòmic, contemplar el futur amb una «major confiança», tant en un escenari internacional «clar» com en una època de turbulències financeres com l'actual.
Consolidació
Un escenari econòmic en el qual, no obstant això, l'equip econòmic s'ha vist obligat a revisar la seva previsió de creixement per a l'any que ve, a conseqüència de la crisi que sacseja les economies internacionals. El Producte Interior Brut (PIB) augmentarà un 3'8 per cent l'any que ve, una dècima menys que l'inicialment previst per l'Executiu, encara que, una vegada més, Rato va voler llevar ferro a les conseqüències de les tempestes financeres assenyalant que els seus efectes seran «moderats» i que es faran notar sobretot en el comerç exterior. La crisi serà una de les causes que impulsin l'economia a no perdre el tren de la competitivitat en un escenari de devaluació de les divises dels països emergents. Per això, el Govern augmenta els recursos destinats a la inversió en infraestructures, al capital humà i a la investigació i desenvolupament tecnològic.
En la web del Ministeri d'Economia i Hisenda es pot accedir al contingut dels pressuposts.