L’Obra Cultural Balear (OCB) ha celebrat aquest dissabte la Nit de la Cultura 2025, l’esdeveniment sociocultural de primera magnitud en què l’entitat lliura els Premis 31 de Desembre, uns guardons que tenen l’objectiu de reconèixer la tasca, els mèrits o el compromís a favor de la llengua catalana, la cultura i el país a persones, empreses, col·lectius, entitats i obres. Des de la seva primera edició l’any 1987, els premis tenen la funció de «potenciar l’autoestima i l’autoconeixement donant a conèixer les bones pràctiques produïdes a les Illes Balears, esdevenint un referent en l’àmbit de la llengua, la cultura i l’acció cívica».
L’OCB ha celebrat la gala al Teatre Principal de Palma, lloc on es varen celebrar els primers Premis 31 de Desembre i escenari perfecte per aquest acte de reconeixement i per fer balanç de l’any d’acció de l’entitat. «Tornar a omplir el Teatre Principal és la confirmació que la cultura, quan és compartida, és capaç de fer respirar millor una societat sencera. Aquesta és una nit de festa, però també és un reconeixement col·lectiu: a la creativitat, al talent i al compromís. Ens reunim per premiar l’esforç i la trajectòria d'unes persones i d'unes entitats que ens fan millors com a poble», ha assenyalat el president de l’OCB, Antoni Llabrés, en el seu discurs de la Nit de la Cultura.
El president de l’OCB també ha recordat la celebració de l’Any Llompart i ha destacat la vigència del pensament de Josep Maria Llompart, de qui ha recordat que «Llompart ens va mostrar que el patriotisme cívic no és renou ni impostura, sinó generositat, constància i profund sentit de país. Quan tornam a Llompart, aspiram a reconèixer-hi també el reflex de la nostra entitat: una manera de fer que prioritza el diàleg, la feina ben feta i la voluntat de construir, fins i tot quan el context és advers». «El millor homenatge a Llompart i a tots aquells que ens han precedit és, sens dubte, el creixement extraordinari que ha experimentat la nostra base social. L’OCB ha superat enguany els 5.000 socis. No es tracta només d'una xifra, representa una declaració de confiança», ha assenyalat el president de l’entitat, que també ha afegit que «aquest creixement és la resposta més clara a aquells que, de vegades, qüestionen la necessitat de la nostra tasca o la legitimitat de la nostra veu. La societat mallorquina és molt més generosa, més oberta i més valenta del que alguns voldrien fer creure».
Llabrés també ha recordat que l’OCB és una entitat viva i plural que compta amb una xarxa territorial conformada per 41 delegacions locals que organitzen gairebé 700 activitats cada any, ha reivindicat l’autonomia de les delegacions i el compromís desinteressat de les persones que en formen part. «L’Obra Cultural continuarà fent el que sempre ha fet: treballar amb serenitat, amb rigor, amb responsabilitat i amb lleialtat a aquesta terra. No dubteu que la millor resposta a la desinformació, a la tergiversació i a la mentida, a les envestides que de vegades ens toca patir, és la feina ben feta. La feina ben feta és allò que explica que hàgim crescut, que ens hàgim enfortit i que de cada vegada siguem més transversals; que conformem un espai de trobada de sensibilitats tan diverses, una casa comuna de tantes persones que ens reconeixem en el denominador comú de l'estimació a la llengua, a la cultura i a Mallorca», ha assenyalat el president de l’entitat.
«La cultura i una societat civil forta i ben articulada són pilars essencials de qualsevol democràcia madura. Les entitats que treballen per la cultura i la cohesió social no són ni un luxe ni una nosa: són un bé comú», ha afegit Llabrés, qui també ha anunciat la celebració de l’Any Joan Alcover el 2026 i el centenari de l’estrena musicada de La Balanguera i ha reivindicat la llengua com a espai de cohesió, d’acollida i de convivència en un context de gran diversitat demogràfica. En aquest sentit, el president de l’OCB ha refermat la necessitat de teixir «consensos amplis, tramar grans aliances que impliquin poders públics, empreses, sindicats, entitats i tota la ciutadania, sigui quina sigui la seva llengua inicial o la seva procedència. Perquè aquesta terra necessita ponts, no murs. Necessita projectes en positiu, projectes que generin nous parlants, que creïn oportunitats d’ús, que integrin i cohesionin la diversitat actual, i que garanteixin que la llengua catalana sigui un instrument d’entesa i mai de confrontació ni de divisió».
El discurs del president de l’entitat ha culminat amb un missatge de continuïtat i fermesa: «L’OCB hi serà. Hi serem amb rigor, amb autoexigència, amb fidelitat als nostres principis i amb la fermesa que exigeix el moment; estenent la mà i cercant sempre el diàleg, però sense renunciar mai a la nostra missió».
Una gran vetlada de la cultura
La vetlada, presentada per Marta Bergas, ha comptat també amb un programa artístic variat i representatiu de l’actual escena cultural de les Illes Balears amb diverses actuacions artístiques. Així, han actuat al llarg de la gala Miquela Lladói Tiu Herrero, Pitxorines, Ánimos Parrec, Joan Gomila i l’Spiritual Mallorca a l’Octava. L’Ensemble Lumière ha estat l’encarregat de conduïr tota la gala. Una mostra de l’amplitud d’estils i la vitalitat de la creació musical i escènica local.
Han assistit a la Nit de la Cultura de l’OCB: Francina Armengol, presidenta del Congrés dels Diputats; Jordi Martí, secretari d’estat de cultura; Rosario Sánchez, secretària d’estat de turisme; Alfonso Rodríguez, delegat del Govern a les Illes Balears; Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura; Llorenç Perelló, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics i Antònia Roca, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura.
Un dels punts més emotius de la gala ha estat el lliurament dels Premis 31 de Desembre. Uns premis que des de fa gairebé quatre dècades reconeixen i estimulen iniciatives que afavoreixen l’ús de la llengua catalana i promouen la cultura pròpia. Els guardonats de la 39a edició dels Premis 31 de Desembre han estat:
El Premi Josep M. Llompart ha estat per Gabriel Janer Manila, per la seva llarga i prolífica tasca com a escriptor, assagista, pedagog i promotor cultural al servei del país, les lletres, l’ensenyament i la defensa i difusió de la llengua catalana. Aquesta trajectòria es fonamenta en un gran conjunt de novel·les, narracions, obres infantils, memòries i estudis literaris, pedagògics i antropològics, escrits i publicats des dels anys 70 fins a l’actualitat i amplament reconeguts pels jurats de nombrosos premis, per la crítica i pel públic lector de tota la comunitat catalanoparlant.
El Premi Francesc de Borja Moll és enguany per a la Llibreria Embat per la seva tasca de difusió cultural al llarg de 50 anys al davant de la qual hi ha estat Glòria Forteza-Rei Borralleras i Francesc Sanchís Roca, que han fet possible que, al llarg de cinc dècades, la llibreria hagi esdevingut un referent intel·lectual i literari no tan sols per a Palma, sinó per a tot Mallorca, amb especial atenció per a la creació i el pensament en llengua catalana.
El Premi Emili Darder s’ha atorgat a la campanya ‘No m’excloguis’ de l’IES Josep Sureda i Blanes per l’aportació clara i directa contra els perjudicis lingüístics que suposa aquest vídeo elaborat per alumnes i professors de l’IES Josep sureda i blanes, de Son Gotleu, Palma, un centre ubicat en una barriada i un espai escolar amb poc ús del català com a llengua de relació. El missatge del vídeo fa palès que, malgrat la diversitat d’orígens de molts de joves del centre educatiu i de la nostra societat, la comunicació en català és possible i que renunciar a parlar en català amb aquests sectors socials en procés de formació és un acte d’exclusió injustificable un desaprofitament de valors i sabers que encarnen aquests joves mallorquins.
El Premi Climent Garau és enguany per a Accent Obert per la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes en l’àmbit digital, com a continuadora de les iniciatives abans impulsades per la Fundació.cat. És de destacar el seu projecte anomenat Galàxia, una plataforma que reuneix i organitza més de 250 eines digitals en català, al servei de la ciutadania, empreses i administracions que volen utilitzar el català en l’entorn digital de manera normalitzada.
El Premi Bartomeu Oliver és per a l’Escola de Música i Danses de Mallorca per la seva dedicació, al llarg de 50 anys, a la recuperació, l’ensenyament i la difusió de música, ball, danses i altres elements patrimonials i tradicionals de la cultura de Mallorca. Al llarg de cinc dècades, l’Escola de Música i Dansa de Mallorca han anat formant generacions de músics, dansaires i balladors, que han anat omplint, a Mallorca i fora de Mallorca, places i escenaris, sales i espais oberts, festes populars i celebracions assenyalades amb els sons, les vestimentes i els ritmes nascuts de la terra i elaborats per la creació cultural pròpia del país al llarg del temps.
El Premi Miquel dels Sants Oliver és per a Climent Picornell Bauçà pel seu conjunt de cinc llibres que tracten sobre els canvis paisatgístics, humans, socials, culturals i lingüístics dels pobles del Pla de Mallorca, i en especial pel volum de recent aparició que clou aquest quintet de textos, Paisatges minvants, editat per El Gall i il·lustrat per Vicenç Sastre. A part d’aquest volum culminant publicat el 2025, formen el conjunt de la sèrie els títols Apunts del Pla de Mallorca (2009), Mallorca profunda? (2015), Dalt del Turó (2019) i La fi d’un món (2023).
El Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel és per a Pitxorines per la seva aportació innovadora, àgil i engrescadora basada en el repertori musical tradicional i per la seva contribució a crear espectacles que acosten el cançoner antic a les generacions joves i a tot el públic amb una presentació musical i escenogràfica de gran qualitat. El grup està format per nou al·lotes joves amb estudis musicals: Aina Tramullas, Maria Adrover, Rosa Garcias, Maria Antònia Gili, Sinéad Cormican, Carmela Cristos, Masé Jara, Sílvia Rechac i Bel Miquel.
El Premi Aina Moll s’ha atorgat al Projecte Brúixola del Casal Petit de les Germanes Oblates per la seva feina d’integració social entre dones vulnerables provinents del món de la prostitució i de l’explotació femenina, una tasca feta des del voluntariat per persones que, malgrat les dificultats inherents al projecte, no deixen de banda l’ensenyament de la llengua catalana i la realitat cultural de Mallorca, de manera que llengua i cultura es converteixen en dos elements que poden facilitar la integració i l’arrelament a Mallorca de les destinatàries del projecte social.
El Premi Gabriel Alomar, que concedeix la Junta Directiva de l’OCB destinat a reconèixer les aportacions cíviques, culturals i lingüístiques promogudes o protagonitzades per persones o entitats en el conjunt dels territoris de parla catalana, s'ha atorgat enguany Damià Pons Pons per la seva llarga i fructífera trajectòria intel·lectual, cívica i política. Poeta, assagista, articulista, estudiós i divulgador de la literatura contemporània i dels moviments culturals i de defensa de la llengua de les Balears, Damià Pons ha lliurat a la societat el seu treball d’investigador i pensador a través de llibres, articles, ponències, lliçons, debats i infinitat d’iniciatives tendents a organitzar grups de feina i plataformes d’acció i pensament.
