El Govern espanyol ha arribat a un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya i Euskal Herria Bildu per a l'aprovació al Congrés de la llei d'habitatge després d'una llarga negociació, segons han indicat aquestes dues formacions que compareixeran aquest divendres a la Cambra Baixa.
Segons han explicat, l'acord implica entre altres coses limitar l'augment del preu del lloguer al 2% el 2023 i al 3% el 2024, així com rebaixar el concepte de gran tenidor de deu a cinc habitatges.
Es tracta d'una de les normatives clau de la legislatura que varen negociar el PSOE i Unides Podem, que han aconseguit acostar postures amb aquestes forces del bloc d'investidura, amb un anunci de pacte que arriba en vigílies de les eleccions del 28M.
La normativa va ser un dels compromisos que varen assolir els dos socis de coalició en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2021.
Una llei blocada més d'un any al Congrés espanyol
D'aquesta manera, va arribar al Congrés el febrer del 2022 i, després de superar el debat de totalitat el març de l'any passat, va tardar dos mesos per a la presentació d'esmenes parcials, i tot i que els dos socis del Govern espanyol varen demanar que es tramités d'urgència.
En aquest tràmit d'esmenes varen tornar a sorgir divergències atès que Unides Podem va presentar esmenes parcials al text, sota l'argument que sense incorporar més avenços la norma no seria acceptada per ERC i Bildu, el vot dels quals és clau per a aconseguir que culmini la tramitació parlamentària.
Debat parlamentari
Un dels punts de discrepància era la definició dels grans tenidors d'habitatge, que al text del Consell de Ministres es va fixar en deu però en els darrers mesos s'havia arribat a un consens de rebaixar aquest llindar i al final s'ha decidit deixar-lo en cinc.
Però sobretot el nucli central que demanaven els aliats de l'Executiu era avançar en el sistema de regulació de preus en zones de mercat tensionat perquè fos efectiu, i aquí s'ha acordat una pujada límit del 2% el 2023, un 3% el 2024 i a partir d'aquí es crearà un càlcul nou.
També es varen donar avenços en matèria de paralització de desnonaments en famílies vulnerables i reduir la vacatio legis (el període de trànsit fins a l'aplicació efectiva de la norma) fixada inicialment en 18 mesos (aspecte que demana també Bildu i ERC).