Aquest dijous es reuneixen a Barcelona els ministres de Transport de la UE i entitats ecologistes i socials d'arreu de l’Estat espanyol, també mallorquines (Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport, Plataforma antiautopista, Plataforma contra els Megacreuers, Fridays for Future, Greenpeace GOB STEI-intersindical, Moviment Feminista de Mallorca, Attac Mallorca, Amics de la Terra, Fed. Associació de Veïns de Palma, Rebel·lió o Extinció Mallorca), han volgut llançar un missatge clar i contundent «per un transport social que refredi el planeta, que travessi tot el territori de l’Estat i sigui escoltat pels ministres de la UE, però també pel Govern espanyol, el Govern de les Illes Balears i els consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera».
El transport és el sector econòmic de l’Estat espanyol i de la UE que més energia consumeix i que contribueix en major mesura al canvi climàtic. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient és l’únic sector econòmic en què les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) han augmentat en els darrers 30 anys. A l’Estat espanyol, durant el 2021 les emissions del GEH del transport varen ser d’un 29’6% del total, d’un 25% a la UE, i a les Illes Balears el transport genera un 56% de les emissions, essent el 25% degut al transport terrestre.
«El sistema actual de transport, a més d’augmentar les emissions, generar sinistralitat, renous i destrucció del territori, respon més als interessos econòmics de les empreses turístiques, constructores, energètiques i financeres que a les necessitats reals de mobilitat de la ciutadania, i entra en contradicció amb els Acords de París i a les declaracions d’emergència climàtica aprovades per a tots els governs, sigui l’estatal, l’autonòmic i l’insular», expliquen les entitats socials i ecologistes.
Així, remarquen que les Illes Balears són un bon exemple d’aquesta situació: «Tots els aeroports illencs augmenten cada any el nombre de passatgers i de vols comercials o de jets privats, i AENA que depèn del Govern espanyol du endavant plans obsolets i aprovats fa més de 20 anys -que preveuen pel 2025 35 milions de passatgers-, per ampliar l’operativitat dels vols i el nombre de passatgers. Fins al mes setembre han arribat a l’aeroport de Son Santjoan a Palma 22 milions de passatgers, un 3’5% més que el 2019 i té el rànquing de tot l’Estat respecte a l’arribada de jets privats, i volen continuar creixent».
«Tots els ports més grans de les Illes, especialment al port de Palma, augmenta el trànsit de mercaderies – recordam que les Balears depenem en més d’un 80% dels aliments i altres productes bàsics que han de venir de fora-, i el trànsit de vaixells i passatgers, especialment dels creuers amb milers de turistes que inunden la ciutat. El Govern de les Balears vol augmentar encara més l’arribada de creuers al llarg de tot l’any», denuncien.
A més, expliquen que el model de mobilitat terrestre es basa en l’ús del cotxe privat- un parc automobilístic del més elevat del món amb un cotxe per a cada habitant (mentre a Espanya és de 673 /1000 hab, i a la UE 448/1000 hab) agreujant-se per la gran oferta de cotxes de lloguer. La política de mobilitat terrestre a les Illes, i especialment a Mallorca, es basa en construir més infraestructures viàries, siguin més carrils, enllaços, desdoblaments, autopistes etc– pels cotxes, mentre tenim un dèficit notable de transport públic col·lectiu– sigui xarxa de tren o d’autobús, i de mobilitat activa, o sigui anar a peu o amb bicicleta, la qual cosa genera importants desigualtats socials i territorials d’accés en els serveis bàsics. Més d’un 38% de la ciutadania no disposa de carnet de cotxe i per moure’s ha de dependre d’altres. «I el Consell de Mallorca vol continuar amb la proposta de fer més infraestructures per resoldre el problema dels embussos pel gran nombre cotxes existents, i això no és la solució», asseguren.
Davant aquest model de transport a les Illes Balears que «ens du al col·lapse en infraestructures, massificació turística de les Illes i dels serveis, destrucció del territori i els recursos naturals, i augments de les emissions de CO2 de forma continuada», demanen:
1. La reestructuració del transport en el marc d’una transició ecològica i socialment, essent la mobilitat activa – a peu, en bicicleta -i el transport públic col·lectiu – xarxa de tren i autobusos- els eixos centrals en la mobilitat terrestre.
2. Una estratègia de reducció i racionalització de la mobilitat de persones i mercaderies. A les Illes Balears tenim un model turístic que suposa l’arribada pels aeroports o els ports més de 30 milions de turistes cada any – quan la població resident és d’un milió de persones-, la qual cosa té un fortíssim impacte sobre els nostres recursos naturals i el benestar de la ciutadania.
3. Una moratòria en la construcció de més infraestructures de transport, sigui els projectes d’ampliació actual dels aeroports de Palma, Menorca i Eivissa per part d’AENA i ENAIRE, sigui per l’augment del nombre de creuers als ports de les illes o sigui la construcció de nous carrils i infraestructures viàries a l’illa de Mallorca per gestionar els embussos pels cotxes a l’arribada/sortida de Palma.
4. Una aposta clara, concreta i urgent pel transport públic col·lectiu com alternativa real a l’ús abusiu del cotxe, i donar-li el valor eco social de servei públic. Això suposa un augment de la xarxa de tren i la xarxa d’autobusos, alhora que suposa una mobilitat més justa per a totes les persones tinguin o no cotxe.
5. Un nou Pla Director de l’aeroport de Son Santjoan a Palma, Aeroport de Menorca i Eivissa adaptats a la situació actual d’emergència climàtica i la necessitat de reducció de vols i passatgers; la cogestió aeroportuària amb el Govern de les Illes Balears i la participació de la societat civil de l’illa.
6. Derogar el Pla de Carreteres del Consell de Mallorca i realitzar un Pla de Mobilitat Sostenible alternatiu a l’ús abusiu del cotxe privat, basat en augmentar el transport públic col·lectiu – xarxa de tren i autobusos -, i la mobilitat activa- a peu i bicicleta-i facilitar la mobilitat combinada, així com la limitació d’entrada de cotxes a l’illa a Mallorca, talment com s’ha fet a Formentera. El pla de Mobilitat Sostenible ha de suposar un augment de la xarxa de tren – especialment a la zona de Llevant i Migjorn – (tal com ja es preveu a tots els Plans de Mobilitat i Transports aprovats des de l’any 2006), així com un augment de freqüències prioritzant les necessitats de la ciutadania i no sols al servei de la rendibilitat de les zones turístiques.