És signat entre els Estats Units i Mèxic el tractat de Guadalupe Hidalgo que suposa l'acabament de la guerra entre ambdós països i en virtut del qual, els Estats Units s'annexionen grans territoris, com ja s'havia esdevingut amb Texas. Mèxic, és a dir, els vençuts, només obtingueren quinze milions de dòlars com indemnització. Però així eren les coses tal dia com avui i en aquell mes de febrer de 1848, quan els nord-americans estaven ja bastint la que seria, avançant els anys, la superpotència mundial. Tot havia començat amb la qüestió texana, que fou objecte de grans debats en els cercles polítics dels Estats Units. El 1845 els immigrants anglosaxons de Texas que arribaren a ser majoria dins el territori votaven per la seva annexió als Estats Units. I els mexicans, encara humiliats per les darreres derrotes, reprengueren la guerra, que fou altre cop declarada el 1846. El general Zachary Taylor marxà cap al Rio Grande comandant una companyia de rangers i els combats es multiplicaren. A la batalla de Buena Vista, lliurada el febrer de 1847, els mexicans foren totalment vençuts i el gener al Santa Anna es va veure obligat a capitular. Just un any després, Mèxic reconeixia la titularitat dels Estats Units sobre Texas i l'Alta Califòrnia, zona que comprenia en aquells dies la major part del territori que avui formen els estats d'Arizona, Califòrnia, Nou Mèxic, Utah, Nevada , Colorado... Si la conquesta ianqui de Texas no havia estat fàcil, amb episodis com el fort d'El Alamo, la de Califòrnia fou la menys complicada de la història. Bastida sobre les missions franciscanes fundades per fra Juníper Serra, Califòrnia era cap el 1820 una pacífica i aïllada colònia de l'Imperi espanyol. Però des del 1790, més o manco, l'entrada massiva d'estrangers començà a fer-se, com explica l'historiador Charles Chilton, cosa comuna. Un d'aquests immigrants fou John Sutter, un suís que el 1840 es va construir un ranxo sobre el riu American. «Els que visitaven Califòrnia mai no deixaven de despatxar informacions de lloança sobre aquella província romàntica i apacible. Eren de cada cop més nombrosos els nord-americans que cobejaven aquella terra privilegiada, que des de més enllà de les vedades planures i els extensos deserts semblava reclamar-los amb insistència. Cap el 1846, devers set-cents nord-americans s'havien ja establert oficial o oficiosament a Califòrnia. Aquell mateix any, John Charles Fremont organitzà una expedició per tal d'arribar a la Gran Conca i la costa del Pacífic. Les autoritats mexicanes sospitaren, aleshores, que allò era una maniobra per annexionar Califòrnia als Estats Units i Fremont fou expulsat. Es dirigí a Oregon, però, al poc temps, un missatge de Washington el va fer retornar a Califòrnia. Els colons americans que ocupaven la vella possessió espanyola varen creure, llavors, que les suposades intencions de Fremont eren, veritablement, la conquesta del territori, teoria que es va veure reforçada per l'arribada de navilis americans a Monterrey. El 4 de juny del 1846 els colons es rebel·laven contra els mexicans i proclamaven, després, la República de l'Ós, així anomenada perquè la seva bandera mostrava una estrella i un ós grisenc. El coronel Stephen Watts Kearny i una petita força arribaren des de Nou Mèxic i, passats uns dies, la bandera nord-americana onejava a tota Califòrnia».
El tractat de Guadalupe-Hidalgo (1848)