Miquel Adrover: «Un vestit d'alta costura no pot tenir els errors que té aquest»

D. NADAL. Palma.
Miquel Adrover ha tornat amb força a la Cinquena Avinguda. Torna a ser a la primera plana de la moda nord-americana, els principals mitjans de comunicació el requereixen per il·lustrar les seves pàgines, fins i tot Architectural Digest li acaba de realitzar un reportatge en exclusiva al seu estudi de Nova York, interessada per la decoració del seu lloc de treball. Però ahir vàrem parlar amb ell del Casament i de Letizia Ortiz.

-Va veure les noces?
-No les vaig poder veure en directe, encara que ja de capvespre vaig veure la repetició de les millors jugades. Per a mi, a part d'altres consideracions, a Espanya se li està donant massa importància a la moda, o millor dit, a com va vestida la gent. (Adrover du la revista Hola sota el braç).

-Es compra aquesta casta de revistes des del punt de vista professional?
-És la primera vegada que compr l'Hola i ho he fet per confirmar unes sospites que tenia. El vestit de núvia de Letizia Ortiz té errors, i un vestit d'alta costura no pot tenir els errors que té aquest.

-Com és, això?
-Doncs, fixi's en el coll del vestit (mostra la foto de la portada). És un coll superposat al vestit. No és d'alta costura. La costura del coll està per sobre del brodat, es nota molt. Està clar que el coll es va fer després, quan el vestit ja estava fet i acabat. És una solució d'emergència.

-Expliqui's millor, per favor.
-Miri: el vestit original no duia aquest coll, havia de ser tot d'una peça, però a algú l'escot no li va agradar i es va haver de solucionar d'alguna manera. El coll es va posar després i el tall està per sobre del brodat. En aquesta fotografia es nota perfectament que sota del coll hi ha brodat, ja que si no fos superposat, la costura no estaria per sobre del brodat, que apareix com tallat. Es veu que és un coll fals al vestit, que ja tenia brodat el coll original. Com a professional, no ho puc passar per alt, és una errada tècnica molt important en un vestit d'alta costura. I m'estranya molt venint d'un mestre com Pertegaz.

-I a que creu que es deu, això?
-Supòs que a la falta de temps. A algú no li va agradar i es va haver de solucionar ràpidament.

-I que és el que li va agradar?
-No és que hi hagués una cosa que no m'agradàs, parl des d'una visió professional i tècnica. Però el que sí que m'agradà molt va ser la mantellina que duia. Era impressionant.

-Tenc entès que vostè coneix a Letizia Ortiz.
-Va venir a Nova York a fer-me una entrevista per a TVE. Em sorprengué veure-la mesos després de la mà del Príncep, me'n vaig recordar de seguida.

-Hauria Letiza Ortiz de rendir-se a les directrius d'un expert com Pertegaz, o hauria de ser aquest el que claudicàs davant els gusts de la princesa?
-El client mana i se l'ha de complaure. Encara que aquest cas és una mica complex, ja que no només a Letizia s'havia de complaure, sinó que el vestit havia de ser un compendi del gust de la Casa Reial, dels espanyols i de Letizia. Una mica complicat, no creu?