Xesca Duran és una al·lota manacorina i que, actualment, forma part de l’equip tècnic que ha acompanyat la gira de la cantant mallorquina Maria Jaume. Parlam amb ella per conèixer com és la seva feina i per què ens expliqui allò que molts no veuen: com és la vida darrere d’un escenari?
Què vares estudiar i a què et dediques professionalment?
Vaig estudiar Tècniques de les Arts de l’Espectacle i, després, em vaig especialitzar en so i maquinària. Actualment, domín més l’àmbit del so, ja que és la primera especialitat que vaig estudiar. És per això mateix que he fet més feina de so, tot i que també m’agrada la maquinària i que no descart, en algun moment, poder-ho fer. La sort és que faig feina d’allò que he estudiat.
Per què vares triar aquesta carrera?
Vaig triar aquest títol perquè m’agradava la part tecnològica i d’enyinyeria, de fet vaig cursar el batxillerat tecnològic. El fet és que no volia allunyar-me de la part artística, sobretot la de teatres i concerts, ja que he fet molts anys de teatre. Va ser a través de l’Institut del Teatre que vaig veure la possibilitat d’estudiar això, que era com una mescla d’aquestes dues coses que m’agradaven molt.
Quins creus que són els punts forts i els febles de la teva feina?
Com a punts forts ressaltaria el nodrir-me de la cultura dels espectacles, així com el fet d’aprendre molt sobre la part artística. Ara bé, com a punts febles destacaria els horaris que tenc. Els nostres horaris van en relació amb els de les festes, verbenes, festes majors… Podem començar una jornada a les 9 del matí, amb tot el muntatge i la preparació prèvia, i acabar-la a les 6 de la matinada, que és quan tot s’ha de desmuntar. Amb tot, els horaris són poc rutinars i ens hi hem d’adaptar, i per tot el que implica, crec que no està molt ben pagat.
Què és el que més admires? Per què?
L’orignalitat i les diferents possibilitats a l’hora de fer una cosa. Per exemple, la maquinària permet fer moltes coses manuals, amb sistemes de cordes, amb motors… Es tracta, simplement, de reinventar-se, de veure la capacitat de plantejar altres maneres de fer, amb el material que disposes. A banda de la part més aviat tècnica, també, tot el que comprèn la part artística, ja que cada vegada puc ser testimoni d’alguna innovació.
Creus que la gent és conscient de la importància de la teva feina i la d’altres tècnics?
Crec que no n’és del tot conscient. En un concert, per exemple, els protagonistes són els artistes que estan damunt l’escenari, tot i que aquests mateixos, moltes vegades, agraeixen la feina dels tècnics. És una feina que no és veu, però hi és. I, en certa manera, això és un tant complicat perquè només veient-ho des de dins, ets conscient del que implica.
Amb aquesta feina, creus que ets capaç de conèixer l’artista en persona i de manera més propera?
Sí, i de manera molt propera, tot i que també depèn del tipus d’artista i com és. Per exemple, amb tota la gestió de la microfonia, si es dona el cas que estàs damunt de l’escenari, per força has de tenir contacte amb l’artista i si hi ha una bona relació, pot arribar a ser molt propera.
De quina manera pot afectar la intel·ligència artificial la teva feina?
Amb el tema del so, sobretot, en el cas de la creació de cançons, un pot arribar a ser menys original. Amb tot el que és la maquinària, el penjar persones, per exemple, com que és una acció delicada i perillosa, doncs val més que estigui sota la supervisió d’una persona. I, a més a més, el fet que cada espectacle sigui diferent, també compta amb la seva pròpia originalitat, cosa que una intel·ligència artificial no hi pot arribar.
Creus que hi ha opcions de treballar com a tècnica a les Illes Balears?
A les Illes hi ha moltes empreses de so i de llums, així com molts teatres, com el de Manacor o el de Palma i, a més, amb una oferta cultural molt àmplia. Ara bé, personalment, crec que quedaria una mica estancada. A Barcelona i Madrid arriben musicals i obres de teatre que fan bastantes temporades i impliquen certa complexitat tècnica. Aleshores, pel que he estudiat, a Barcelona, per exemple, puc explotar totes les meves habilitats i coneixement, i fins i tot, millorar-les i aprendre’n encara més.
De quina manera t’ha canviat la vida, aquesta feina?
En certs àmbits i aspectes, n’hi ha de positives i de negatives. Per una banda, he deixat de fer hobbies i activitats que abans feia, la dansa, el teatre… Com que les jornades de feina són intenses i he dedicat molt temps als estudis, he abandonat algunes de les coses que feia. D’altra banda, he descobert tot un sector que no acabava de conèixer al 100% i m’ha convençut. Estic gaudint molt i sé que és al que em vull dedicar. Se m’han obert moltes portes en molt poc temps. I com a fet curiós, quan vaig a veure certes obres o espectacles, ho veig des d’una perspectiva diferent. Ara som més conscient de la feina que hi ha darrera i de tot el que implica la part pràctica, i ho admir.
Tens altres projectes de futur en ment?
El proper projecte que duré a terme serà estar treballant de microfonista i maquinista en el musical del Petit Príncep al teatre Paral·lel 62, a més de fer algunes assistències a diferents teatres, que implica l’anar un o dos dies a ajudar a fer el muntatge dels espectacles als que ja són fixos en el teatre.