A Mallorca no és estrany que els qui es dediquen a oficis tècnics cultivin la poesia. Ja entre els prohoms de la Renaixença tenim Pere d'Alcàntara Penya i Bartomeu Ferrà, mestres d'obres, el primer d'edificacions militars. I ja al segle XX tenim els germans Miquel, Bartomeu i Guillem Forteza Pinya, dos enginyers i un arquitecte. Guillem Reynés, arquitecte i membre d'una nissaga d'arquitectes, també es va afegir a aquesta nòmina il·lustre.
La seva dedicació a la poesia va ser tardana, ja que la va cultivar en jubilar-se. Només ens va deixar dos llibres, Cafès i àtics i Enlairaments. Va ser precisament per aquests dos aplecs que hi vaig entrar en contacte i vaig tenir el goig de presentar-li el segon.
Els dos reculls estan íntegrament formats per sonets, uns sonets ortodoxos, de ritme perfecte, contundent o delicat segons convé, amb rimes agosarades (és capaç de rimar Rothko!). Podem pensar que algú avesat a calcular amb exactitud estructures i forces, també ho va poder fer amb els mots i va ser capaç, com deia Joan Alcover, de caçar "libèl·lules dins la presó del rim".
Ell mateix definia la seva poesia com a urbana. Ho és per l'ambientació, que es mostra en llocs i detalls. I dins aquest marc urbà ens presenta els temes eterns de la poesia, com va fer Baudelaire en els seus «Quadres parisencs» de Les flors del mal. Com a temes dels seus versos, hi trobam la vida (explicitada en sensacions, sentits, colors, erotisme...), la rememoració del passat, la reflexió metafísica (i antimetafísica) i la literatura. El fet que Guillem Reynés sovint tracti tòpics en els seus sonets no el fa un imitador més dels clàssics, perquè hi sap infondre nova vida, fins i tot a un tema tan manipulat com el carpe diem!
No poques vegades els seus versos fan que ens imaginem el poeta fent la mitja durant la composició, perquè l'humor i la ironia són ben presents en els sonets i també ajuden a renovar els tòpics universals que hem esmentat.
Del Guillem Reynés poeta només en tenim dos llibres, com dèiem, però dos llibres que són d'aquells que no quedaran oblidats als prestatges i als quals adesiara tornarem pel plaer de llegir bona poesia.