«Emoció». Aquesta és la paraula comuna entre tots els qui visqueren en viu, o en directe, el triomf de Rafel Nadal en el Roland Garros del 2005. Rafel Nadal uní els principals personatges de la seva illa en un mateix desig, per transformar-lo després en una sola alegria i emoció. Des de París o des de Mallorca. En declaracions a Ultima Hora Punto Radio, Carles Moyà, la mare del campió o el president del Govern balear, Jaume Matas, entre altres, coincideren en la mateixa apreciació: la victòria fou, sobretot, emocionant per a tots. Més que mai.
Carles Moyà. El tennista palmesà ja té un successor. Ell fou el primer, l'ídol del nou rei del tennis mundial amb el seu triomf a París el 1998 davant Àlex Corretja. Nadal tenia 12 anys i veié per televisió aquell partit. Moyà també mirà per televisió la final d'ahir, i se sentí feliç. «Estic molt content per ell. Rafel no té límits. No se li pot donar cap consell perquè és un tennista del tot excepcional. Només que gaudeixi del moment». Moyà sap per pròpia experiència que Nadal només assumirà la victòria d'ahir amb el temps. «Ara, encara que ell no ho cregui, no es pot adonar del que ha fet. Està molt content, però només quan s'aturi, quan torni a Mallorca i reflexioni sabrà què se sent com a guanador d'un Grand Slam».
Respecte del matx, Moyà assegurà que la dificultat havia estat màxima per a Nadal. «El partit era molt complicat. Jugar la teva primera final d'un Grand Slam en el teu debut a Roland Garros, amb només 19 anys acabats de fer i aguantar la pressió... és molt difícil. Però ell és especial i s'hi ha sobreposat». Així, assenyalà que «en el segon set ha reaccionat molt bé, perquè era la primera vegada en el torneig que començava perdent. Hem descobert una altra qualitat més d'un tennista extraordinari».
Moyà coneix, des de fa molt de temps, la nova sensació del tennis mundial: «Sent per ell un afecte especial des de sempre. El conec des que tenia 12 anys i ja jugava amb mi. És bon al·lot, senzill i humil i sempre m'ha tractat amb el mateix respecte, afecte i admiració. I aquest sentiment és mutu». Afegí que «Rafel sempre diu que jo l'he ajudat molt en aquest esport, que ell es fixava en mi... però el que ell no sap és que jo també he après molt d'ell, moltíssim, ara i abans».
Respecte de l'altre finalista, l'argentí Mariano Puerta, reflexionà d'aquesta manera: «Tal vegada Puerta ha fingit una mica en la seva lesió. Després de l'aturada, Nadal s'ha desconcentrat i ha perdut el set. Són tàctiques de tennista. Crec que no hauria perdut la mànega sense aquesta incidència».
Jaume Matas. El president del Govern balear, Jaume Matas, visqué des de la llotja d'autoritats, devora la seva dona, la victòria de Nadal a París. «Tothom estava molt emocionat després del darrer punt. Durant el partit, tots els mallorquins hem patit moltíssim. Hi havia molta de pressió i he vist alternances en el joc entre ambdós tennistes, de manera que m'era impossible estar segur del desenllaç final». Segons el president, el manacorí «és un exemple per a tots els joves de Mallorca. És un al·lot magnífic i ha demostrat que treballant de valent i amb il·lusió s'aconsegueixen els èxits. Amb la feina ben feta, tot arriba. Em sent més orgullós que mai de ser mallorquí, i crec que aquest és un sentiment que Nadal ens transmet a tots». I conclogué que «és una fita històrica que es recordarà sempre».
J. Lluís Ballester. El director general d'Esports, Josep Lluís Ballester, lloà la mentalitat guanyadora del nou campió de Roland Garros. «La pressió que hi havia era excessiva. He sentit molts de vaivens anímics, i aquesta circumstància era l'única que em feia témer que Rafel pogués quedar sense premi, perquè per qualitat era molt superior al rival. Ha patit una mica, cosa que és ben normal, però ha aguantat en els pitjors moments i això té molt de mèrit, tenint en compte la seva joventut. He gaudit moltíssim».
La mare.Encara no feia ni un minut que Nadal s'havia coronat campió i ja abraçava la seva mare a la graderia. En aquell moment, Rafel era era un nin que plorava sobre el pit de la seva progenitora. Ell era una dona feliç i una mare orgullosa del seu fill. «Em sent contentíssima i molt emocionada. He sofrit molt per ell, perquè en algun moment l'he vist més nerviós i tens que mai, i no he vist la victòria segura fins al darrer punt. És un gran dia per a tota la família».
Àngel Inocencio. El director de Nova Sport de Calvià, Àngel Inocencio, no podia dissimular la seva admiració i aconsellà al jove tennista que no s'aturi de jugar ni d'aprendre. «Nadal és un tennista impressionant ara mateix, però el millor de tot és que progressa dia rere dia, i ara ha d'anar ara a Wimbledon per aprendre encara més. I encara que perdi aviat, no s'ha de desanimar. Que no s'aturi!».
Mateu Palmer. El director de MegaSport, l'extennista Mateu Palmer, assegurà que «Rafel ja era el millor jugador en aquesta superfície abans de guanyar Roland Garros: això només és una confirmació davant la gent que no el coneixia, perquè ja du camí de convertir-se en el millor tennista del món. Només és qüestió de temps».
Antoni Pastor. El batle de Manacor, Antoni Pastor, estava eufòric per l'èxit del manacorí més il·lustre del moment. «La nostra ciutat es torbarà bastant a digerir aquest èxit. Tots els manacorins ens sentim orgullosos de Rafel i el que ja ha fet per la nostra ciutat és impagable. A Nadal li haurem d'agrair sempre el fet que hagi duit el nostre nom arreu del món. I continuarà així molt de temps». El primer edil manacorí s'emocionà de veure que tota la ciutat sent el triomf com a seu. «Cap ciutadà de Manacor no ha quedat sense veure la final. És emocionant veure tot un poble que vibra plegat amb el mateix sentiment».