En defensa de la llengua catalana, pròpia de Menorca. Aquest dissabte Fem-ho en Català hem presentat al·legacions en contra de la totalitat de la reforma del Reglament d’Usos Lingüístics impulsat pel PP amb el suport de Vox al Consell Insular de Menorca. A més, des que es va fer pública la intenció de reformar el Reglament l’entitat s’ha posat en contacte tant amb els ajuntaments de Maó, Ciutadella i es Mercadal —aquest darrer sense rebre cap resposta—, així com la Federació d’Associacions de Vesins de Menorca i els sindicats CCOO, UGT i STEI perquè fessin valer el seu dret de presentar al·legacions. «Fins on sabem, la majoria d’ells en presentaran», han assegurat.
Segons ha explicat Fem-ho en Català aquesta reforma del Reglament d’Usos Lingüístics, impulsada pel PP amb el suport de Vox, s’emmarca «en una deriva lingüística que respon a un auge reaccionari global». «L'estratègia d'utilitzar referències al ‘menorquí’ no és innocent; és una forma de folklorització que redueix la llengua a un producte de consum o a una relíquia identitària per a uns pocs», han assegurat. «En presentar el català com una cosa exclusiva dels autòctons, s'allunya la possibilitat d'aconseguir nous parlants i es condemna la llengua a la irrellevància social. La reforma de Pons Torres crea més conflicte entorn d'una llengua minoritzada, amenaçada i en retrocés», han afegit.
Segons ha assegurat l’entitat, «hem de recordar que el castellà s'ha imposat històricament com una llengua de poderque han utilitzat el factor nacional per a la subjugació política del proletariat». «Per açò, consideram que el futur del català no depèn exclusivament de lleis i reglaments, sinó del seu grau d’arrelament real entre la classe treballadora, vengui d'on vengui. El que també és evident, és que tot i que les lleis no salvaran el català, sí que poden arribar a fer-li més mal encara. La reforma del Reglament, malgrat que se circumscriu només a Menorca, fomenta una diglòssia que desarrela la llengua i nega el dret del conjunt de la societat a accedir a un patrimoni universal de la humanitat», han assegurat.
L’entitat s’ha mostrat en contra de la reforma perquè consideren que «és arbitrària, innecessària i il·legal». «Arbitrària perquè respon a la deriva reaccionària encapçalada pel conseller Joan Pons Torres i no respon a la necessitat d’acabar amb la diglòssia i persecució de la nostra llengua. Innecessària perquè el Consell argumenta que amb la reforma volen garantir el dret a la llibertat lingüística, cosa que ja existia al reglament anterior i a l’Estatut d’Autonomia. En qualsevol cas, on més problemes presenta aquest dret és en la seva aplicació envers el català. Finalment, deim que la reforma és il·legal perquè tant pel que fa a la tramitació de la reforma com pel seu contingut s’incorren en diversos vicis de nul·litat de ple dret», han explicat.
Així, Fem-ho en Català demana al Ple del Consell Insular que es deixi sense efecte i es revoqui l’acord d’aprovació inicial de l’aprovació del Reglament d’Usos Lingüístics o, subsidiàriament, que se’n suspengui la tramitació fins que no s’esmenin els vicis procedimentals.
Manca de dictamen del Consell Consultiu i la UIB
Des d’un vessant procedimental, l’entitat ha volgut destacar que «en cap moment s’ha demanat el dictamen preceptiu del Consell Consultiu de les Illes Balears». «El Consell de Menorca considera que no és necessari perquè, diu, que el reglament és purament d’organització interna. Aquest extrem no el podem acceptar de cap manera, perquè, com és evident, regula els drets lingüístics dels ciutadans i, per tant, deixa de ser merament intern».
«Per altra banda, tampoc ha cridat a audiència a la Universitat de les Illes Balears, en tant que institució oficial consultiva en matèria de llengua catalana. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va anul·lar el decret del TIL per aquest motiu. I ho podria tornar a fer amb la reforma del Reglament», han assegurat.
Desnormalització del català
Per altra banda, quant al contingut, segons Fem-ho en Català és evident «que a la majoria d’articles que s’han modificat es produeix una pèrdua d’usos del català». «On abans hi havia rètols en català, ara n’hi podrà haver de bilingües; els cursos formatius podran ser íntegrament en castellà, etc. Tot açò són reformes que des de fa temps Fem-ho en Català anomenam desnormalitzadores. D’acord amb la Llei de normalització lingüística i la mateixa jurisprudència del Tribunal Constitucional, la normalització d’una llengua ha de servir per a ‘corregir positivament una situació de desigualtat respecte del castellà, permetent assolir, de forma progressiva i dins les exigències que la Constitució imposa, el més ampli coneixement i ús de la dita llengua en el seu territori’ (Sentència TC 337/1994)», han asseverat.
Així, segons han continuat explicant des de l’entitat, «si bé és innegable que la Constitució imposa uns límits a l’ampliació d’usos, també és igual de cert que es considera que la normalització és un procés positiu i progressiu». «Així mateix, consideram que la reforma és contrària al principi de no regressió, que el TC ha assentat en la seva doctrina en relació amb el dret mediambiental i que, per analogia, ha de ser aplicable als drets lingüístics. Eliminar usos prevists al català sense que ho imposi cap norma superior és, per tant, anar en contra de la normalització i, en definitiva, nul de ple dret», han dit des de l’entitat.
A parer de Fem-ho en Català, ben igual, «les referències sistemàtiques al ‘menorquí’ no fan més que desvirtuar l’oficialitat del català i va en contra de l’esperit de la Llei de Normalització Lingüística. I, a més, va en contra dels dictàmens de la UIB i de l’IEC. Quan l’actual govern insular va començar a convocar els ajuts al ‘menorquí’ ja avisàvem que, en el fons, eren polítiques que servirien per a arraconar el català i donar més presència al castellà. El temps ens ha donat la raó».
Contrari als principis de bona regulació
Segons Fem-ho en Català, el nou Reglament «també va en contra dels principis de participació pública i bon govern així com els principis de necessitat i seguretat jurídica». «L’eliminació de la comissió de seguiment del reglament, que és substituïda pel control unipersonal del conseller Joan Pons Torres, és un atemptat contra un òrgan col·legiat de funcionament democràtic. Ara tindrem opacitat i control autocràtic: menys ulls, menys veus i menys garanties», han dit.
«La manca de justificació de la necessitat de la norma també és evident: el dret de tria lingüística ja estava assolit. I, finalment, pel que fa a la manca de seguretat jurídica, la normativa estatal i autonòmica diu que les iniciatives normatives han de ser coherents amb la resta de l’ordenament jurídic. El Reglament d’Usos Lingüístics que era vigent fins ara era idèntic al de l’Ajuntament de Maó i molt similar al Decret d’usos lingüístics del GOIB. El Consell de Menorca, en desviar-se d’aquesta tendència, està desviant-se del principi de bona regulació i va en contra de la seguretat jurídica», han sentenciat des de l’entitat.