El director de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), Ignacio Flores, ha criticat aquest dimecres que s'ataqui el Govern en matèria de llengua «per coses que ja s'han fet en altres legislatures i que ara es fan servir per a desgastar a nivell polític».
Flores s'ha pronunciat així en una compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals i Generals del Parlament per a avaluar la seva idoneïtat per a exercir aquest lloc.
«L'Estatut recull de manera clara que el català és la pròpia de les Balears (...) i crec que és una línia vermella que aquest Govern mai no ha sobrepassat. Aquest Govern té clar que la seva línia de política lingüística la marca l'Estatut, la llei de normalització i el decret de mínims. Són tres peces angulars que no s'han modificat, per més que s'hagi insinuat», ha assegurat.
Flores ha reivindicat les accions que impulsa el Govern en matèria de promoció del català -ha recordat que l'IEB té encomanat la promoció, però no competències en certificació- i ha posat com a exemple de la «importància» de la llengua per a l'Executiu, en matèria educativa, que «serà més important, perquè sense el seu coneixement no es podrà tenir una plaça definitiva», malgrat les darreres modificacions.
Flores ha defensat la seva línia de treball continuista i ha posat en valor mesures de simplificació administrativa per a reduir terminis, millores en la gestió del calendari de convocatòries, impulsar un model de gestió més eficient i amb millors mecanismes de control, així com la recuperació de programes com els cursos per a sanitaris o els programes d'acollida per a famílies nouvingudes. El director de l'IEB ha negat que s'estiguin suprimint línies d'ajuts o programes.
Per part dels grups polítics, el diputat del PSIB Àlex Pitaluga ha criticat allò que ha considerat una pèrdua del valor del català per al Govern, des del moment en què «acceptant el marc de Vox» rebaixa els requisits de coneixement per a accedir a la funció pública.
Segons ha indicat, el 2024 varen baixar les matrícules als cursos de l'IEB, situació que ha atribuït a una primera «ofensiva per a arraconar» el català. El 2025 varen tornar a pujar les matrícules després de «relaxar-se» aquesta voluntat.
Pitaluga ha alertat del perill, en relació amb la candidatura de Palma a capital cultural, que la cultura quedi subordinada a la promoció turística.
La diputada de Més per Mallorca Maria Ramon ha demanat a Flores si està satisfet amb les mesures que el Govern impulsa en matèria lingüística i creu que les línies d'acció de l'IEB són coherents amb les mesures legislatives que impulsa l'Executiu autonòmic.
«Si es legisla en contra de la llengua, no serveixen de res les activitats de promoció. Estam donant un missatge que la llengua no és necessària», ha indicat.
Per part d'Unides Podem, José María García ha alertat de la reculada de l'ús social del català per les polítiques de PP i Vox i ha posat com a exemple que s'ha obert la porta perquè hi hagi professors que no coneixen el català a les aules. El diputat d'UP ha advertit, d'altra banda, el que ha considerat mallorcacentrisme de l'IEB.
La diputada del PP Ana Isabel Curtó ha demanat «separar el relat polític de la realitat» i ha negat que hi hagi hagut retrocessos en matèria cultural ni persecucions en matèria lingüística.