No és cap misteri que ens trobam en unes illes amb una gran quantitat d’aqüífers, arribant a uns 90 a tot l’arxipèlag. Un dels motius principals d’aquest fet és la predominança de roques calcàries i dolomies, que també coneixem com a pedra viva, pedra de Santanyí o, més comunament, marès. Mallorca actualment compta amb 64 masses d’aigua subterrànies, que constitueixen la nostra font principal d’abastiment, aproximadament el 80% de l’aigua urbana.
Tot i la seva importància, aquestes masses es troben en perill, ja que pateixen una forta pressió per la sobreexplotació i la contaminació.
Amb efectes ben documentats sobre els infants, com el conegut «síndrome del nadó blau», i amb un possible impacte a llarg termini en l’aparició de malalties com el càncer, els nitrats presents fins en el 50% dels nostres aqüífers a Mallorca, segons dades recents, es poden considerar una preocupació major. Amb un límit legal dictat per la Unió Europea de 50 mg/l i una recomanació general de no superar els 6 mg/l, trobam que en els darrers anys 12 municipis de l’illa han superat el límit legal i 40 municipis presentaven nivells per damunt de la recomanació. Però, quina és la raó amagada darrere aquesta contaminació?
L’ús excessiu de purins, fems i fertilitzants fa que el nitrogen es filtri i acabi contaminant les aigües subterrànies. Els purins i fems s’apliquen al camp, moltes vegades de forma excessiva, ja que normalment són gratuïts en ser un subproducte o residu de la indústria ramadera. Zones com el Pla de Mallorca (Sineu, Petra, Ariany) presenten aquests nivells elevats de nitrats, fet que provoca que l’aigua no sigui potable en molts punts. Aquest problema no és únic de les Balears; malauradament es repeteix a tot el Mediterrani.
Per una banda, trobam així que la indústria ramadera genera residus que contaminen l’aigua més enllà d’augmentar únicament la producció agrícola. I, per altra banda, trobam la coneguda relació entre el consum de carn processada i carn vermella amb diverses malalties. Segons l'Organització Mundial de la Salut, la carn processada (embotits, salsitxes, bacó…) és carcinògena i la carn vermella és probablement carcinògena, sobretot pel que fa al risc de càncer colorectal. Tot i que el càncer colorectal és el més destacat, el consum d’aquests aliments també s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2.
La ramaderia actual està afavorint dues realitats molt perilloses per a la nostra salut: una major disponibilitat i consum de carn vermella a baix cost, i la generació massiva de purins i fems que provoca la contaminació de les aigües per nitrats. I més allà, si encara dubtàvem si el sistema podia continuar així, ens trobam que la indústria ramadera utilitza els animals, éssers vius amb capacitat de sentir dolor, por, alegria, com a simples objectes productius que vendre i utilitzar. Ens trobam davant un problema estructural i acumulatiu de riscos sobre la nostra salut, on les nostres decisions individuals importen i impacten directament sobre la nostra salut, la salut i vida dels animals, la salut dels nostres aqüífers i, per extensió, la salut dels qui ens envolten.
Cada vegada que decidim què posam al nostre plat, estam decidint si volem viure en un arxipèlag més contaminat, si volem introduir al nostre cos aliments que ens posen en risc i si volem seguir considerant als animals com a objectes i no éssers que senten d’una manera molt similar a nosaltres els humans. No en tenc cap dubte: la meva decisió està presa.