Segueix-nos F Y T R

El Consell fa feina per integrar la finca de Raixa a la xarxa europea de jardins històrics

Consell de Mallorca

|

El Consell de Mallorca ha iniciat els primers contactes per integrar la finca de Raixa a la xarxa europea de jardins històrics. La intenció es posar en valor aquest espai singular sumant sinergies entre diferents països per promocionar aquests espais culturals. De fet, la integració a la xarxa permetrà dinamitzar i ampliar l’oferta turística. Inicialment, ja s’han establert contactes amb l’Associació Europea de Jardins Històrics. Aquesta entitat es va constituir el mes d’abril passat i actualment l’integren Lloret de Mar, Aranjuez i el Laboratori de Patrimoni, Creativitat i Turisme Cultural a la Universitat de Barcelona. Ara, el Consell hi vol formar part i contribuir també al reconeixement europeu. Un objectiu que comparteixen amb jardins d’arreu d’Europa com ara Itàlia, Bèlgica, França o Alemanya.

En aquest sentit, el Consell de Mallorca ha presentat al primer fòrum Europeu de Jardins Històrics, que s’ha fet a Lloret de Mar, la feina feta als jardins de Raixa. La presentació, a càrrec de Toni Colom (gerent de Raixa) i Júlia Román, (Professora Ajudant d'Història de l'Art, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB i membre de l'equip de restauració de Raixa) ha suscitat molt d’interés. Així, el compromís del Consell es continuar fent passes per situar Raixa i els seus jardins en aquest projecte europeu que donarà una projecció internacional a una de les joies patrimonials de Mallorca.

L'Itinerari Cultural Europeu és un distintiu atorgat pel Consell d'Europa a aquelles rutes, recorreguts i trajectes que aglutinin una sèrie de valors. Són un patrimoni cultural viu, no només per la seva bellesa o antiguitat, sinó perquè faciliten l'intercanvi, l'enriquiment mutu, la cooperació i la creació d'una identitat europea comuna. Amb els itineraris culturals es pretén anar més enllà del simple llançament de productes culturals o turístics, i s'aposta per la protecció dels valors culturals europeus, per tal de fomentar noves formes de trobada entre la ciutadania, posar en valor patrimonis poc coneguts i desenvolupar programes de cooperació.

Situada al terme de Bunyola, Raixa va ser adquirida pel Consell de Mallorca l’any 2002. El seu evident valor patrimonial portà el Govern a protegir-la, tot declarant-la Bé d'Interès Cultural (BIC). Raixa és famosa sobretot pels jardins que envolten la casa i s’estenen pel coster de la Muntanyeta. Al segle XVIII ja disposava d'espais enjardinats. Els jardins actuals es formaren en el segle XIX i es construïren en tres fases. Varen ser projectats per Giovanni Lazzarini i Giovanni Trivelli, ampliats amb petits afegits fets pels comtes de Montenegro i pel seu darrer propietari, Antoni Jaume Nadal.

Es distribueix en dues àrees diferents: la del jardí alt i la del baix. A l'alt, condicionat pel desnivell, hi destaca l'enorme safareig. Els jardins superiors s’estructuren primer entorn de l’escala monumental dedicada al déu Apol·lo i potser a quatre muses relacionades amb la poesia. Després, mitjançant una traça paisatgista s’enllaça amb falses ruïnes, el gran safareig, una gruta, un pavelló historicista, una petita ermita i un templet situat dalt de tot datat el 1854. Arran de la compra de l’aigua de la font de Pastoritx (Valldemossa) el 1807 va ser possible dur a terme aquests jardins, per la qual cosa es transformà el gran aljub projectat per l’enginyer Francisco Rigaud de Tirgalle (1753) en el safareig actual. Des dels camins i miradors de la part alta la visió de la casa i del paisatge constitueix un espectacle d’indubtable bellesa.

El jardí de baix és de planta rectangular i combina el paisatge agrari l'enjardinament. A la part baixa es troba l’hort, el jardí dels Tarongers, el jardí de la Galeria, amb un brollador central, i el jardí d’Entrada amb un petit estany. Un element interessant del conjunt és la portalada d’entrada construïda el 1898 que llueix l’escut del comte Ramon Despuig i Fortuny qui va vendre Raixa a l’empresari Antoni Jaume l’any 1910.

+ VIST