La trobada per la Unitat aposta per la mobilització de les classes populars

La primera Trobada per Unitat Popular aposta per la confluència de les lluites socials i per la mobilització de les classes populars. Prop de 120 persones han assistit aquest dissabte en els diferents debats celebrats a la Casa Llarga amb l'objectiu d'arribar a una confluència de forces entre les diferents entitats socials i alternatius de Mallorca. La trobada ha servit com a primer acostament.

Durant tot el matí els assistents han pogut participar en les tres taules de debat simultànies organitzades: lluita al carrer, lluita institucional i el moviment popular. Els membres dels diferents col·lectius i entitats han posat en comú els seus modes de funcionament i els punts de vista sobre la realitat social illenca.

A migdia s'ha celebrat un dinar popular i a l'horabaixa s'han presentat les conclusions de les diferents taules. El debat s'ha clos amb el convenciment de la necessitat de dotar de continuïtat a la mobilització amb la celebració d'almenys una segona trobada. La jornada, finalment, ha acabat a les 20:00 hores amb l'actuació d'un grup de glossadors.

Debat obert
Pel que fa a la lluita al carrer, els participants han destacat la difícil coordinació orgànica del moviment anticapitalista de Mallorca. Amb tot, han ressaltat que gràcies a temes transversals com el territori, la repressió o els drets bàsics com la sanitat i l'educació s'han establert sinergies i vies de confluència entre les diferents organitzacions.

En aquest sentit, durant el debat, s'ha destacat la creació de dues iniciatives que han servit per fomentar, aglutinar i cristal·litzar la lluita anticapitalista. En primer lloc, s'ha ressaltat la creació del Front Comú en Defensa del Territori com a plataforma que, a banda de l'ecologisme, aposta per la lluita de les classes populars.

En segon lloc, s'ha destacat la creació Contrainfo.cat com un portal web que genera “sinergies” entre els diferents moviments. En aquest sentit han ressaltat l'edició de l'Anuari dels Moviments socials com una fita en el recull de la lluita anticapitalista.

Iñaki Aicart, de l'Assemblea de Docents; representants de la CGT; membres de l'Ateneu de Felanitx i de les Feministes encausades han estat alguns dels potents presents en aquesta taula de debat.

Pel que fa a la lluita institucional, els activistes de les diferents organitzacions han mostrat la seva aposta clara pel municipalisme. S'ha criticat l'estructura dels partits clàssics, centrats en les “dinàmiques electoralistes” i s'ha advocat per transformar les institucions a través de la defensa dels problemes dels ciutadans. De fet, la divisa bàsica ha estat considerar que les institucions han d'estar al servei de la gent.

Els participants han debatut sobre la necessitat d'autoorganització i de desvincular els dirigents polítics de les sinergies del món econòmic. S'ha advocat per canviar l'imaginari del “que hi farem” i s'ha destacat que no es pot parlar de la ciutadania en termes abstractes. De fet, han apostat per defensar el subjecte polític de les “classes populars” que inclouen els treballadors i les classes més precàries i afectades per la crisi.

Durant el debat també s'ha advocat per coordinar les candidatures municipals dels països catalans. S'ha destacat la necessitat de fomentar el teixit dels moviments populars, per tal de garantir el recolzament de les candidatures. Isabel Vallet, diputada de la CUP; Tomeu Vich, membre de Podem Mallorca; representants de les Candidatures Alternatives del Vallès i membres d'alternativa per Pollença, han estat alguns dels ponents que han participat en el debat.

Construcció nacional
Finalment, en l'àmbit de la lluita del moviment popular, s'ha destacat la necessitat d'enfortir el procés de construcció nacional. De fet, l'entitat Som Països Catalans ha fet una de les ponències. També s'han analitzat els possibles efectes de la independència de Catalunya per a Mallorca i el difícil procés que s'obre amb la suspensió de la Consulta.

Dins el debat sobre el posicionament territorial s'ha destacat la necessitat de no xerrar de Mallorca només des de Palma. S'ha reivindicat l'autonomia de la Part Forana respecte de Ciutat i s'ha advocat per no copiar i traslladar de manera literal els esquemes associatius dels dos àmbits. Així, que cada àmbit ha de cercar el seu propi camí des del convenciment que tothom hi pot treure profit.

En aquest sentit, a Palma s'han destacat iniciatives socials com l'Ecoxarxa, Ses Veles, l'ateneu Transitant o el casal Voltor Negre. Pel que fa als pobles, també s'ha constatat l'existència d'un floriment de la consciència crítica amb la creació, entre altres iniciatives, de l'Ateneu de Felanitx, el casal de la Victòria de Sóller, gestionat pel col·lectiu Albaïna, o els Xitxeros amb empenta de Manacor, entre altres iniciatives.

Durant aquesta setmana els organitzadors de la trobada redactaran i publicaran les conclusions definitives dels diferents debats desenvolupats al llarg de la jornada. Per més informació podeu consultar la web http://trobadaup.cat/