El 24 de juny de 2020, L'actual Presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, quan encara era diputada al Congrés espanyol, va presentar una Proposició no de Llei en la qual proposava que la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats aprovi:
«1. Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menysprear altres denominacions existents.
2. Rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial i propiciar el poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.
3. Instar el Govern (espanyol) a reconèixer públicament i oficialment la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l'estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.
4. Impulsar les mesures necessàries per a garantir que la comunicació entre els governs territorials que tenen el català com a llengua oficial puguin utilitzar-lo en les seves relacions oficials.»
Un any després, quan la PNL és a punt de votar-se, el grup parlamentari d'Unidas Podemos ha sorprès tothom en presentar unes esmenes en les quals usa una terminologia que, com a mínim a les Balears, només usa una excèntrica minoria negacionista de la unitat de la llengua catalana.
En una de les esmenes diuen: «reconèixer i declarar la unitat de la llengua denominada catalana a Catalunya, valenciana a la Comunidad (SIC) valenciana i balear (SIC) a les Illes Balears, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents».
En una altra esmena parlen de llengua «catalana-valenciana-balear» i en una altra proposen que sigui l'Instituto Cervantes qui sigui el «garant» de la unitat de la llengua.