MÉS per Mallorca ha reclamat, aquest dimecres, dia en que es compleixen 40 anys de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, que es recuperi el consens que fa 40 anys va fer possible aprovar, al Parlament de les Illes Balears, la Llei de Normalització Lingüística, per unanimitat. Llavors tots els grups varen ser capaços de «llegir la necessitat d’avançar en la recuperació de l’autogovern i en normalitzar plenament la nostra llengua i cultura».
Així s’ha pronunciat el portaveu de la formació ecosobiranista al Parlament, Lluís Apesteguia, que ha reconegut que «tot i que el text no era complet va suposar avanços profunds en la garantia del dret de totes les persones que desitgen utilitzar el català a les Illes Balears i l‘ús normal d‘una llengua en aquell territori allà on és pròpia».
El mallorquinista ha recordat que «no ha estat fàcil», la llengua i aquesta Llei «han tengut poderosos enemics: la gent que odia allò que representa Mallorca i allò que li és propi com la llengua catalana». De fet, ha continuat, «diversos agents polítics, al llarg de la història, hi han actuat en contra» com el Partit Popular, en l’època de José Ramon Bauzà, després Ciutadans i ara Vox, que «condiciona l’acció de govern» a les Illes Balears.
Apesteguia considera que ara, «l’any 2026, torna a ser necessari bastir un gran consens per fer avançar la llengua catalana» i «revisar la normativa». En primer lloc, relata, perquè algunes qüestions varen quedar fora d’aquella regulació com el comerç, la restauració, les relacions laborals, els mitjans de comunicació estatals, l’administració perifèrica de l’Estat - especialment la justícia - i també la implicació d’altres institucions com Espanya o la Unió Europea. En segon lloc, perquè hi havia coses «inimaginables» el 1986 com internet o que hi pogués haver més de tres canals de televisió. El creixement demogràfic, el retrocés de l’ús social de la llengua fan necessari aquesta actualització «des de l’orgull de ser qui som i des de la marginació a l’odi que traspuen certs discursos».