La premsa anuncia que segons un Reial Decret pel qual han estat dissoltes les Corts, són convocades eleccions a diputats i senadors. Es comentaven, així mateix, les impressions que havia suggerit el Reial Decret esmentat i es destacava que les properes eleccions tenien una especial importància, doncs d'aquelles depenia la norma a seguir pel partit conservador. Per primera vegada eren efectuades unes eleccions generals essent president del Consell el senyor Maura, i era indubtable, segons el comentarista, que allò era un èxode dintre del qual entrava el partit conservador després de fusionar-se políticament amb altres forces. Afegeix el comentarista: «Sería de desear que su programa se resolviera en el sentido més liberal posible».
Un parell de setmanes després, la mateixa premsa parlava d'un atemptat contra Nicols Salmerón i Francesc Cambó, símptoma de com d'enrarida estava la situació política en aquells dies. Recordem la figura de Salmerón, nascut a Alhama la Seca, Almeria, el 1838 i mort a Pau, el 1908. Krausista, dirigent del Partit Democràtic, fou ministre de Gràcia i Justícia i cap del govern de la Primera República del juliol al setembre de 1873. Ja estant a l'exili, des de 1875, col·laborà amb Ruiz Zorrilla. Amnistiat, va voler reagrupar el republicanisme i creà el partit republicà centralista (1887) i la Unió republicana, el 1903, sense èxit.
Francesc Cambó, (Verges, Girona, 1876-Buenos Aires, 1947), militant de la Lliga regionalista de Catalunya i un dels fundadors de Solidaritat Catalana. Fou ministre el 1918 i els 1921-1922...
Els dos polítics salvaren la vida. Així ho contava el periodista.
«Avui, un nombrós grup estava situat en el carrer per on havien de passar en cotxe els senyors Salmerón, Cambó i algunes altres personalitats, i en passar l'esmentat vehicle conduint aitals polítics, des de la munió d'espectadors sonà un tret de pistola. De l'atemptat en sortí il·lès el senyor Salmerón, però el projectil va ferir el senyor Cambó. Es dóna la circumstància que el senyor Salmerón (a qui sembla anava destinat el tret del pistoler) havia rebut nombrosos anònims amenaçadors per a la vida del cap del partit Unió Republicana».
El dia següent es podia llegir al diari: «El senyor Cambó es troba gravíssim i es té la creença que no podrà esser salvat de la mort». Pocs dies després, la notícia canviava d'aspecte:
«S'accentua cada dia més la millora del senyor Cambó, encara que no ha desaparegut la gravetat del malalt. Aquest es troba molt animat i ahir va conversar amablement amb les persones que el visitaren...».
I mentrestant foren celebrats els comicis. A les Balears, Antoni Maura havia aconseguit 25.000 vots; Josep Socias Gradolí, 22.085;
Comte de Sallent, 21.679; Comte de San Simón, 21.444; tots aquests conservadors. Alexandre Rosselló, liberal, 17.644; el socialista Isidoro Acevedo aconseguí un escàs nombre de vots...
Mallorca, a capa i espasa, seguia essent conservadora.