El filòsof sud-coreà Byung-Chul Han, Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2025, ha alertat aquest dimarts a Oviedo que el món travessa una «crisi global del liberalisme», un fenomen que, al seu judici, està generant «un profund desgast de les democràcies occidentals» i afavorint l'ascens de populismes i forces autoritàries. De la mateixa manera, Han s'ha referit a la «crisi espiritual i estructural» que viu Occident, assenyalant que «la societat, l'ànima humana i la democràcia s'enfonsen en un ecosistema digital que ens reprograma i buida de contingut simbòlic i vertical».
Han ha oferit la seva primera roda de premsa de la seva dilatada carrera, una intervenció que, segons ha confessat, ha acceptat «en contra» de la seva manera de ser, motivat pel seu desig d'agrair als periodistes de l’Estat espanyol la difusió de la seva obra. «Mai en la meva vida he donat una roda de premsa. És una primícia en la meva vida», ha assenyalat.
Durant la seva intervenció, el filòsof ha exposat els eixos del seu pensament i alguns avanços sobre les seves pròximes obres. Ha anunciat que acaba de finalitzar-ne una nova, titulada Sense respecte. Una crisi social, que es publicarà a Alemanya a principis del 2026. En ella reflexiona sobre la pèrdua del respecte com a base de la convivència democràtica. «El respecte és el que manté unida a la societat. Sense respecte, la democràcia es troba en greu perill», ha advertit.
«Vivim en un univers en el qual no ens respectam mútuament, ens mostram agressius els uns contra els altres, i no acceptam l'opinió dels altres. I si algú defensa una altra opinió, el declaram enemic», ha lamentat Byung-Chul Han. Aquesta pèrdua del respecte a la qual es refereix el filòsof és en realitat «una crisi profunda de la societat liberal». «En desaparèixer les referències verticals que atorguen sentit i cohesió, es produeix un terreny fèrtil per a l'ascens del populisme, que és un símptoma de la descomposició simbòlica», ha assegurat. «El desconcert que vivim duu la gent a lliurar-se en mans d'autòcrates i populistes. És una crisi del liberalisme com a ordre espiritual. I el respecte era una de les seves columnes fonamentals», ha advertit.
Byung-Chul Han ha advertit sobre el risc de deriva autoritària en un context de desorientació social. «Aquest buit clama per autòcrates, per figures com Donald Trump o Viktor Orbán. És una tendència que s'accentuarà», ha afirmat. En aquest sentit, el filòsof ha definit el respecte no com una «mera actitud interpersonal», sinó com una estructura vertical que «organitza la vida social i espiritual». Segons la seva anàlisi, es troba íntimament lligat a un «ordre vertical» en el qual existeixen «jerarquies simbòliques, valors, models i ideals» que orienten a l'ésser humà.
«El marc teòric d'aquest llibre sobre el respecte parla d'aquest abandonament de l'ordre vertical. Ara habitem en un ordenament horitzontal, fet de comunicació, informació, consum, sense jerarquia, sense autoritat, sense que hi hagi alguna cosa a dalt o alguna cosa a baix. Tot és igual, pla, transversal», ha explicat El filòsof. «La humanitat s'ha lliurat a l'ordre horitzontal del consum, la comunicació i la informació constant, sense orientació ni sentit», ha advertit.
El consum i la informació
En aquest nou escenari «horitzontal», segons Byung-Chul Han, tot perd pes simbòlic. «La societat es converteix en una càpsula buida de contingut, sense aspiracions elevades ni orientació. Ja no hi ha models —entesos com a ideals cap als quals dirigir-nos—, sinó figures mediàtiques com els 'influencers', que no representen valors sinó mercaderies», ha subratllat.
El filòsof ha lamentat que el discurs democràtic sigui substituït per la ‘tribalització’ digital: «Vivim tancats en bombolles, cadascú en la seva pròpia realitat. Sense una realitat comuna, no hi ha democràcia». I ha recalcat que «la democràcia sense comunitat col·lapsa». «Les xarxes socials no creen comunitat, sols estímuls fugaços. La democràcia necessita un discurs, i aquest discurs actualment s’asfixia», ha afirmat.
Byung-Chul Han també ha avançat que un dels seus pròxims escrits crítics abordarà el fenomen de l'addicció en la societat contemporània, dins de la seva sèrie d'assajos sobre els efectes del sistema capitalista en «la vida emocional i mental» de les persones. L'autor de La societat del cansament i Psicopolítica ha assenyalat que en l'actualitat existeix una pèrdua creixent de llibertat, que, no obstant això, es disfressa sota una aparença d'autonomia personal. Segons ha explicat, les persones creuen actuar lliurement, però en realitat passen d'una dependència a una altra, especialment en l'entorn digital.
En la seva anàlisi, el filòsof sud-coreà ha recalcat que la democràcia liberal travessa «una crisi global» que es manifesta en tres eixos: «El buit d'ideals i valors; la pèrdua de costums i virtuts cíviques —la confiança i el respecte—, i la falta de justícia econòmica» que fa que «la diferència entre rics i pobres sigui cada vegada més grossa, que la democràcia col·lapsi». En resum, ha dit que aquests són els problemes de la societat que més el «torturen» actualment i sobre els quals escriurà en les seves pròximes obres.