Les noves tecnologies de la informació tenen un impacte abassegador sobre les nostres vides. Basta passejar una estona pels carrers de Palma per adonar-se'n. Pràcticament tothom —per no dir tothom— camina enganxat a la pantalla del seu telèfon mòbil. Més que passejar o badocar, els transeünts caminen amb la cara exhorta en la pantalla, sense atendre pràcticament a la realitat que els envolta, ni als batecs de la ciutat. Sembla que vivim en bombolles, en les quals no hi cap el contacte amb els altres.
El filòsof Byung-Chul Han assegura que vivim uns temps «horitzontals», marcats pel consum desmesurat i la informació constant, que atrofien les nostres capacitats cognitives i afectives. La pràctica més extrema d’això seria el binge watching, és a dir, la pràctica d’afartar-se sense límits de productes audiovisuals. Uns productes que no generen reflexió ni estimulen el pensament, sinó que són «devorats i païts» com a mers productes buits d'entreteniment que ens acaben anihilant.
Una altra mostra —a parer meu, preocupant— d’aquesta tendència a la connexió virtual deshumanitzada és l’ús que moltes persones fan de la IA. En lloc d’utilitzar-les com una eina puntual i útil per només algunes activitats, moltes persones han convertit les eines d’IA en autèntics «confessors» a qui li expliquen i demanen consell, fins i tot, per a les seves intimitats més pregones. Sembla que preferim parlar amb les màquines i no amb els altres, convertint-nos en part d’un eixam d’éssers desarrelats i atomitzats. Sigui com vulgui, tal volta, caminant per Palma, en lloc d’estar perpètuament connectats, ens convé aixecar la mirada de la pantalla i contemplar el rostres dels nostres conciutadans.