Reflexionar sobre els residus i la seva fragilitat. La Fundació Pilar i Joan Miró de Palma acull, fins al proper 22 de març de 2026, l’exposició d’Stella Rahola Matutes, La Biblioteca, un conjunt de peces instal·latives i escultòriques que aborden la creació de llocs i trobades situacionals que rescaten materials residuals concrets per reflexionar-ne sobre el seu desús. La impossibilitat de reutilització d’aquests materials, a causa de certs contextos polítics, fan que se situïn en un «llindar» entre la vida i la mort. La mostra desplega més de 2.000 peces descartades de vidre borosilicat que l’artista ha anat recollint en diferents tallers de Catalunya.
Tal com han explicat des de la Fundació, el vidre de borosilicat és un vidre resistent i ultraclar que requereix temperatures més elevades que el vidre comú per poder-lo fondre. Aquest aspecte, juntament amb el fet que és un material que exclusivament pot treballar-se manualment (sense possibilitat de mecanitzar o industrialitzar), suposa «un lligam íntim i obligat amb l’artesania». Tenint en compte la crisi de les produccions manuals en les societats postcapitalistes, «no subsisteixen prou tallers perquè hi hagi prou reutilització d’aquest material». Aquest fet, han explicat, «impossibilita l’existència d’una planta de fusió d’aquest vidre per retornar-lo al seu cicle de producció». Les peces descartades de vidre borosilicat «no es pot reciclar i estan en una situació de suspens».
Així, tal com han explicat des de la Fundació, el vidre de borosilicat és un material que es destina a l’elaboració de components per a laboratori: provetes, ampul·les, serpentins, etc. Es tracta d’instruments base per a la investigació i pel coneixement científic. Però per arribar-hi, i tal com s’ha dit, «es necessita del coneixement corporal». «Aquest camí estricte, en què per arribar a la ciència (un tipus de coneixement molt més intel·lectualitzat) sigui necessari prèviament una destresa manual, situa com a crucials les capacitats de les mans i el cos, invertint la jerarquia del coneixement», han considerat. D’aquesta manera, interrogant-se de «manera física» sobre les «possibilitats del fer», Stella Rahola explora «un acostament dilatat i empàtic per tal de revisar la relació amb la nostra cultura material».
Una vida dedicada a l’art
Stella Rahola Matutes estudia arquitectura a l’ETSAB (UPC) de Barcelona i és màster en projectes també per l’ETSAB (2011) (cum laude) i belles arts (MFA) per la Goldsmiths University de Londres (2019). L’arquitectura li proporciona interès pel sentit de l’espai, la construcció d’estructures i la capacitat del material per transformar-se. «Mitjançant peces instal·latives i escultòriques aborda la creació de llocs i trobades situacionals que rescaten materials residuals concrets», han destacat des de la Fundació.
La impossibilitat de reutilització d’aquests materials, per culpa de certs contextos polítics, fan que es trobin en un «llindar de suspens» entre la vida i la mort. «Atenent la seva pròpia agència de transmutabilitat, l’Stella apunta cap a un estadi d’impermanència i fragilitat incòmoda, involucrant altres coses i espècies», han assenyalat. Els parentius que emergeixen d’aquestes associacions, «discorren per les seves forces i afectivitats, obrint possibilitats a formes de convivència que involucrin una contingència ecològica».
Entre les seves darreres exposicions, es poden destacar: La Biblioteca, Dilalica (Barcelona Gallery Weekend 2023), Apunts per un incendi dels ulls, MACBA (Barcelona 2021), Inviting Life Pavelló Mies van der Rohe (Barcelona, 2023), Teoria de l'Alegria MACE (Eivissa, 2020), Union Pacific Gallery (London, 2019), Tulca Festival of Visual Arts (Galway, 2018). Darrerament, ha estat finalista del Premi Ciutat de Mallorca (2025), Premi Arts Libris Banc Sabadell (2024), premi Bienal d’Arts Visuals Ricard Camí (2022), reconeixement de l’A-FAD (2021) i Premi d’Escultura de la Fundació VilaCasas (2021). Actualment, és artista resident a Hangar (2023-2025). Des del 2016 és docent del MEATS (Master in Ephemeral Architecture and Temporary Spaces) a Elisava, Barcelona.
