Albert Camus,
Escrits llibertaris.
Traducció d’Anna Casassas.
Editorial Raig Verd, 2023.
Hi ha llibres que, donat l’actual context polític i social, són urgents i necessaris. Texts que, tot i els anys transcorreguts, ens parlen a cau d’orella de les inquietuds i problemes més actuals. Aquest és el cas d’Escrits llibertaris d’Albert Camus (1913-1960), publicat en català per Raig Verd en una magnífica traducció d’Anna Casassas, i que recull bona part dels texts que el Premi Nobel de Literatura va escriure per a diaris i publicacions anarquistes durant la dècada de 1950. Hi podem trobar escrits destinats a publicacions com Le Monde libertaire, Témoins, La Révolution próletarienne o Solidaridad Obrera que comparteixen un mateix esperit i una mateixa actitud: la defensa de la llibertat i la lluita pel compromís polític d’una revolta efectiva per a tothom.
En les pàgines d’aquest recull d’articles hi trobam un Camus compromès amb la causa dels oprimits, reflexiu davant el sofriment monstruós infligit tant pel feixisme com per l’estalinisme, obert al diàleg de l’antibel·licisme i el pacifisme —defensant de manera abrandada la causa de l’objecció de consciència— i que no dubta a aixecar la veu per causes que considera innegociables: la defensa de la resistència dels republicans espanyols davant Franco o la lluita obstinada dels revoltats hongaresos. Sense oblidar la condemna de l’antisemitisme, vingui de l'extrema dreta o de l’esquerra política. Camus defensa una actitud revoltada lligada al socialisme llibertari que produí una forta ruptura amb el fins llavors el seu amic Jean-Paul Sartre (1905-1980), defensor d'un socialisme soviètic que no dubtà a justificar els ‘gulags’ i les purgues ideològiques.
En aquest sentit, la postura de Camus és clara i contundent. Hi ha moments històrics en què, malauradament, la violència és «inevitable», com ara la lluita armada contra el terror nazi. Ara bé, tot i que la violència sigui «inevitable», sempre és «injustificable»; és a dir, que racionalment no s’ha de cercar una justificació que serveixi com a coartada ideològica d’una «injustícia encara més grossa». Això seria el cas del socialisme soviètic, que hauria traït, als ulls de Camus, l’esperit revoltat i llibertari per a transformar-se en una maquinària imperial que justifica qualsevol mitja —inclosa la purga i l’assassinat— en profit d’una suposada felicitat futura.
Però Camus no era, ni de bon tros, un ‘reaccionari’ o un idealista —com el volien pintar els sartreans de Les Temps Modernes— era un home honest i lluitador que posà al centre dels problemes la necessitat d’una revolució que no converteixi la Terra en un gran camp de concentració. I el seu compromís amb l’Espanya republicana i contra el feixisme de Franco sempre fou manifest i indestructible. Al llibre, s’hi troben nombrosos escrits sobre el tema, a més de fotografies destacades, com la conferència que pronuncià, convidat pel Casal de Catalunya, l’any 1951 en defensa de la lluita social contra el franquisme. També hi podem trobar la carta que adreçà a la UNESCO rebutjant de participar en un cicle de col·loquis i conferències perquè la institució havia acceptat l’entrada de l’Espanya nacionalcatòlica de Franco.
Sigui com vulgui, a banda de mostrar-nos alguns elements interessant per conèixer més a fons la seva personalitat, Escrits llibertaris ens apropa un Camus compromès i lluitador que no dubta a aixecar la veu sobre problemes que, més de 70 anys després, continuen essent els nostres. Un Camus que pren partit per la causa llibertària i per la lluita contra l’opressió, com ja va deixar marcat a L’home revoltat, el seu gran assaig sobre la crisi de les ideologies, el nihilisme i la necessitat d’un renaixement. Ja per acabar, m’agradaria destacar una reflexió sobre l’ofici de l’escriptor que podem trobar en un dels texts que componen el llibre. Ens diu Camus: «Els escriptors sempre han estat del costat de la vida, contra la mort. On seria la noblesa d’aquest ofici irrisori si no existís justament per advocar incasablement per la causa dels éssers i de la felicitat?». No dubteu a llegir aquest llibre.