Personatges.-
DISSET
DIVUIT
(Dos homes)
DISSET.- Hola, veí
DIVUIT.- Ep, com et trobes?
DISSET.- Ja ho veus: prenent el sol.
DIVUIT.- Com Diògenes.
DISSET.- Què?
DIVUIT.- Com Diògenes. He dit que prens el sol com Diògenes.
DISSET.- No sé de què em parles.
DIVUIT.- No saps qui era Diògenes?
DISSET.- Un gran savi. El filòsof grec que va crear el pensament del cinisme.
DIVUIT.- Què és el cinisme?
DISSET.- Una manera de filosofar molt radical i directa.
DIVUIT.- Uf, quin avorriment!
DISSET.- No ho saps tu bé.
DIVUIT.- Què és el que no sé?
DISSET.- No ha existit mai cap home tan sincer com Diògenes.
DIVUIT.- Sincer? Què vols dir?
DISSET.- Que pesava les paraules i les clavava.
DIVUIT.- Ara sí que no t’entenc.
DISSET.- Saps qui va ser Alexandre el Gran?
DIVUIT.- Aquest sí que el conec. Va conquistar el món sencer.
DISSET.- Era el guerrer més valent d’Àsia.
DIVUIT.- I què? Què hi té a veure amb el tal Diògenes que m’has volgut a donar a conèixer abans.
DISSET.- Que Diògenes era i va ser i és més gran encara que Alexandre.
DIVUIT.- No pot ser!
DISSET.- Un dia, assabentat de la seva profunda saviesa, Alexandre va voler conèixer Diògenes.
DIVUIT.- I Alexandre el feu comparèixer al seu palau.
DISSET.- Al contrari. Va ser Alexandre el que va visitar Diògenes a ca seva.
DIVUIT.- Oh! On vivia Diògenes?
DISSET.- Vivia al carrer, dormint dins una alfàbia de fang.
DIVUIT.- Vaja, devia ser molt pobre.
DISSET.- Era un pobre de solemnitat.
DIVUIT.- Però Alexandre el va visitar...
DISSET.- I tant que el va visitar!
DIVUIT.- Molt bé. I què? Què va passar entre ells?
DISSET.- S’abraçaren.
DIVUIT.- S’abraçaren, i què més?
DISSET.- Alexandre digué a Diògenes que li donaria tot el que volgués per ser l’home més savi de la terra.
DIVUIT.- I què li va demanar Diògenes?
DISSET.- Diògenes es va posar la mà al front fent ventalla i digué que l’únic que volia era que Alexandre s’apartés de davant ell perquè li estava tapant el sol.
DIVUIT.- I què va fer Alenxandre?
DISSET.- El que havia promès: s’apartà del sol i marxà. No sense admirar-se una vegada més de l’enorme saviesa de Diògenes.
DIVUIT.- Quin bergant aquest Diògenes!
DISSET.- I tu, què? Per què no deixes de fer-me ombra i jo podré assolellar-me així com toca?
DIVUIT.- Perdona, ja me’n vaig, petit Diògenes de joguina!
(DIVUIT surt d’escena i DISSET es queda sol prenent els últims raigs de sol de dia.)
TELÓ