El capítol número 67 del programa Això és Vida, té com a protagonista, Antoni Vives, emprenedor procedent del catalanisme polític, ex-regidor de Barcelona, escriptor i consultor urbà internacional (Índia, Neom a Aràbia Saudita).
A l'entrevista podeu trobar els següents temes:
Balanç de la política catalana i del procés
-
Defensa amb orgull la seva etapa en política institucional com a vocació de servei públic.
-
Reivindica que l’independentisme, marginal a la dècada dls 1980, ha esdevingut eix central del debat polític.
-
Durant l'etapa anomenada el Procés, hi va haver errors: massa resistencialisme i poc ús professional de les eines de poder, al nivell que ho fa l’adversari. Manca d’actualització d’eines i lideratges després del 2017.
-
Sobre el pessimisme actual: creu que és comprensible però no es pot caure en la ingenuïtat ni en la resignació. - Cal autocrítica profunda i replantejament estratègic. - Reclama escoltar molt més el jovent (15-25 anys), clau per al futur del moviment.
Barcelona, capital catalana i global
-
«Si Barcelona renuncia a ser capital dels Països Catalans, queda condemnada a la irrellevància mundial. Sense ambició de ser capital global, Barcelona tampoc té sentit».
-
També fa autocrítica sobre el turisme massiu i la 'turistificació'.
Carrera d’escriptor
-
Ha publicat novel·la i teatre; ho viu com un ofici més d’«artesà» més que no d’artista.
-
L’escriptura li serveix com a extensió del seu compromís artístic i polític.Experiència
internacional: Índia i projecte Neom
-
Va treballar a l’Índia en la transformació urbana de Pune (uns 5 milions d’habitants).
-
Posteriorment entra al projecte Neom a l’Aràbia Saudita: és una regió especial de la mida de Bèlgica, impulsada pel príncep hereu Mohamed bin Salman. Té vocació de zona econòmica especial altament tecnificada, amb una ciutat projectada per a 10 milions d’habitants el 2050. Gran port logístic i industrial. Resorts turístics, incloent-hi pistes d’esquí i desenvolupament de la costa del Golf d’Aqaba. Objectiu: diversificar l’economia post-petroli i esdevenir aparador del món àrab.
-
Sobre l’Aràbia Saudita: població jove, amb mitjana d’edat de 30 anys i alt nombre de titulats universitaris formats als EUA. Reconeix l’absència total de democràcia i deixa clar que ni ell ni el règim pretenen blanquejar-ho. Però detecta un procés de liberalització social que irradia al món àrab, en un context on la legitimitat de les no-democràcies (Xina, etc.) ha crescut.
Mirada global sobre el cas català
-
Entre elits internacionals, la qüestió catalana era molt coneguda i generava perplexitat: un conflicte profund en un estat que es ven com a democràcia consolidada. Sobretot perquè Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són una de les parts més desenvolupades de l’Estat, fet poc habitual en conflictes nacionals.
-
Considera que el cas català ha servit d’exemple internacional de reivindicació de la identitat i de la nació dins el cor del món occidental.
Mallorca com a base i futur
-
Valora Mallorca com un lloc estratègic (aeroport, connexions, qualitat de vida) i com una oportunitat per construir una capital cultural i política global lligada a la seva cultura pròpia.
-
Afirma que posa el seu bagatge internacional al servei de la llibertat nacional i que encara li queden «uns quants anys per donar guerra».
