Sobre el comentari d'Enric Borràs en el diari de divendres
Que una foto acompanyada d'un text partidista i capciós ens vulgui induir a creure que els portadors de la bandera constitucional espanyola són uns provocadors i intolerants, em fa tornar 50 anys enrere en els que dur robes poc formals o estar de tertúlia amb els amics en ple carrer en grup de més de quatre, eren motius suficients per demanar la documentació i explicacions.
Què veiem a la foto, senyor Borràs? Pot ser que a un seguidor espanyol recriminant un seguidor alemany per algun insult proferit pel teutó. Pot ser que una advertència a causa d'una anterior provocació. Pot ser que una simple provocació per part del seguidor hispà. Però per vostè, senyor Borràs, en una ostentació de propaganda visceral i gratuïta de tot el que soni a espanyol, ho qualifica com la provocació d'un seguidor que, emparant-se rere la bandera pàtria, provoca a un aficcionat suposadament alemany per no opinar ni tenir la mateixa bandera que ell. Tant la policia local, com la premsa i la televisió coincidiren en anunciar l'absència d'incidents, excepte els quatre energúmens de sempre per ambdues parts, i la gran esportivitat i educació entre ambdues aficions.
Aquest dematí han aparegut pels carrers de ciutat moltes banderes constitucionals espanyoles tacades amb tinta negra. Vull imaginar que es tractarà d'alguna broma entre al·lots. Perquè em sabria greu haver d'imaginar que es tracta d'un acte comès per personatges com els que vostè defensa i que van pel món emparats rere una altra bandera i sota el lema de la tolerància, el pacifisme, la no provocació, etc. Però a aquests no se'ls pot dir provocadors, per favor. Si mal no record, en aquests darrers anys hem vist per televisió o in situ la crema de banderes nacionals i crits en contra del nostre país, per gent com vostè, senyor Borràs, que resideixen, treballen, cotitzen, cobren i mengen en l'Estat de la bandera que tants odis suscita. No record haver presenciat la crema d'un altre tipus de banderes en aquells anys. En què quedam, senyor Borràs, qui provoca a qui i d'on parteix l'esmentada provocació? Del qui du la bandera constitucional espanyola o dels defensors d'altres banderes?
Consider molt desafortunat i partidista el peu de foto aparegut avui en el Diari de Balears. I vull fer-lo partícip que a mi em produeix el mateix respecte la bandera 'rojigualda' que la quatribarrada amb un castell sobre fons morat. I condemn per igual el menyspreu a qualsevol de les dues. Aquesta és la diferència entre la meva tolerància i la seva intolerància.
Sebastián Aguiló Andrés. Palma.
En resposta. -Benvolgut senyor Aguiló, l'article d'opinió a què fa referència, publicat el dia 9, tractava d'un incident que vaig veure amb els meus ulls a l'Arenal la nit de la derrota de la selecció alemanya a mans de l'espanyola. Deixant de banda les opinions personals del text, l'home que duia una bandera espanyola a mode de capa amenaçà i copejà el turista alemany. La brega no arribà gaire enllà perquè la Policia Local hi acudí a temps i ho va frenar, però hauria pogut ser pitjor. Aquella mateixa nit també hi havia d'altres provocadors que onejaven banderes amb l'escut franquista i feien crits en favor de la dictadura.
Enric Borràs Abelló
Jimmy Jump Oh Jimmy!!
Hauria estat divertit que el caganer Jimmy Jump hagués aglapit la copa del mundial encara que fos per una estoneta. Bufons com aquests són necessaris per a la Salut mental del país. Ja sabem que molts dels de "la furia" no tenen sentit de l'humor, qualsevol els diu res ara. Potser i tot, alguns prefereixen la serp basca que en el fons els fa menys mal i fins i tot justifica el seu mal entès imperialisme. Un polític "andalú" es despenjava l'altre dia dient que estava ja fart dels catalans (cosa que te fàcil solució). Segur que no estan farts dels seus doblers. Mentre guanyaven el mundial per a "España", com a recompensa el Constitucional els han sanat ben sanats. Així els donen les gràcies. Ara, alerta que en Jimmy Jump no piuli, tot sigui per la imatge.
Una cosa tan simple i a la vegada tan complexa, sociològicament parlant, com és el futbol en el fons marca el camí del que hauria de ser un nou model de convivència. Si un grapat de bons jugadors amics, humils i treballadors han tengut la suficient personalitat i talent per deixar enrera "furias", "toros" i d'altres coverbos carpetovònics i s'ha posat a jugar a futbol així com toca, i han guanyat, no és casualitat. Molts d'altres haurien de fer el mateix pensament, deixar- se de curtors i ser molt més respectuosos amb el demés. Això és el que ens diu aquest grapat de jugadors de bon de veres i el que ens diu també rient que no matant aquest Jimmy Jump. Tots hauríem de ser més bons, més humils i bon al·lots i més elegants. Com ells. Per això han guanyat.
I als que no ho volen entendre, als curts "toritos" que escriuen "Putos catalufos" en els waters de la facultat els diem que "putes", per astuts sí. Resistents també. Talment com la Selecció com més ens ataqueu més us manejarem. Recordau- ho bé, putes i resistents. Per això sempre serem davant.
Bernat Morey Colomar. Sta Eugènia.