Els països que recorr la serralada dels Andes semblen tocats per la mateixa maleïda vareta màgica. Bolívia o Perú són alguns dels estats que han sofert la convulsió ignífuga de posseir societats fora control, amb poders febles o dictatorials, controlats pels desigs de multinacionals que no coneixen res del país on s'hostatgen, llevat que poden pagar arreu en dòlars. I a Perú s'ha vist ben de prop la força dels anomenats poders fàctics. La campanya electoral per la re"reelecció de Fujimori, com també l'escrutini final, han palesat que qui governa provisionalment a Lima ho fa de manera despòtica i incontrolada.
Han aparegut devers un milió de vots fantasma "els camperols de Huanta denunciaren que els militars s'hi adreçaren amb sufragis a favor de Fujimori i els obligaren a signar"los, a més de trobar"se un 10% més dels vots emesos", moltes paperetes tenien la part de sota retallada "l'opositor Alejandro Toledo ocupava el darrer lloc de la llista", les televisions s'han negat a passar propaganda de l'oposició, els diaris grocs oferiren informacions falses o escandaloses a la portada "com la notícia d'una suposada filla extramatrimonial de Toledo" sense desenvolupar"les a l'interior... hi podríem estar fins demà. I a tot això que l'Organització d'Estats Americans, tres dies abans de la contesa electoral, avalà els comicis, de la mateixa manera que els Estats Units es dedicaren a criticar molt, sense mullar"se gaire. No és d'estranyar que Toledo hagi anunciat que, si dilluns no veu indicis d'una segona volta amb garanties, plegarà.
Mentrestant, a la veïna Bolívia, el poble s'aixecà ple de fúria. Els motius: la demanda d'una necessària reforma agrària, la pujada del combustible i la protesta contra una empresa d'aigua, de capital espanyol i anglès, que ha elevat les tarifes per sobre dels sous dels habitants. I és que resulta que aquesta empresa pretén que els ciutadans de Cochabamba paguin 100 dòlars (17.000 pessetes) per mes: la quota d'aigua més alta del món, quan ells només en guanyen 80.
El president bolivià, Hugo Bánzer, decretà el toc de queda per mirar d'apaivagar les manifestacions "que encara ara duren", però es va trobar amb el motí de la policia. Es negaren a reprimir el poble, tot aprofitant per protestar pels seus baixos sous. Un cop arranjat aquest problema, Bánzer comptà amb el suport del cos d'ordre públic. Tanmateix, cal donar un parell de dades sobre Bolívia, gens gratuïtes: el 66% dels seus vuit milions d'habitants viu per sota del llindar de la pobresa; l'atur arriba al 25%; prop de 175.000 nens moren abans de complir els cinc anys; en 175 anys de vida independent, el país ha viscut 189 cops d'estat. Sobren els comentaris.