Quines ganes de molestar la gent declarant un dia de no anar amb cotxe: el dia vint-i-dos espera l'Ajuntament de Palma que els ciutadans no agafin el cotxe.
I quines alternatives dóna? Un bon transport públic? Mai de la vida! Fa anys que en el diari surten articles demamant un transport públic amb horaris. Ens posen targetes electròniques, es fan campanyes de foment però els autobusos passen quan volen, si és que passen. Us imaginau un multicines que anunciés les pel·lícules però sense dir l'hora de les sessions? Segur que la gent hi acudiria i s'irritaria en no saber quan comença la funció de cinema. I aquest multicines perdria els clients a balquena. Doncs així és la situació del transport públic de Ciutat de Mallorca. Concretament, a la plaça del Progrés fa mesos que a les parades hi ha el cartell que posa «horari», però davall està en blanc. Les dues pantalles que haurien d'indicar-los fa anys que no funcionen.
Els faristols amb pantalla fan deixat i brut, no s'haurien de llevar? Els usuaris del transport municipal enyoram el temps de la pastanaga, quan podíem saber quan sortia el primer i el darrer autobús i se'ns informava de la freqüència de pas. Si els responsables del transport públic de Palma no són professionals, perquè no se'ls canvia? Es pot seguir el model de ciutats amb transport alternatiu, és a dir: públic, privat, amb bicicleta.
Així funcionen Copenhaguen, Amsterdam, Estocolm... O el model contrari de los Angeles capitalista d'autorutes i autopistes on no hi ha lloc per a les persones. El problema de transport és un problema polític, però els nostres polítics són els primers a anar amb cotxe i ni s'imaginen l'odissea que pot ser agafar un autobús públic a Palma. La meva proposta és que els polítics vagin una setmana a la feina amb bus públic (al cap i a la fi ells són els responsables de la situació que patim, i que deixin els ciutadans en pau), veuríeu com prest milloraria el tràfic de Palma.
En lloc de maquillar la ciutat amb palmeretes i «alegrar-nos» la vida amb focs d'artifici, es podriem dedicar els doblers a les infraestructures bàsiques per al bon funcionament de la ciutat. Per exemple: el transport públic municipal.