Contràriament a alres èpoques històriques, el reconeixement de la llibertat de les persones amb l'única limitació de no envair la llibertat de les altres sembla ser un dels principis socialment consensuats. A priori tothom hi està favor i ningú no vol passar per estar-hi en contra. Si grates, emperò, t'adones que molta de gent no ho té tan clar com es pensa. I això succeix en qualsevol camp que hom es vulgui imaginar, des de la llibertat per a poder ser pare o mare adoptiu independentment de la teva opció sexual, fins a la de poder dur una identificació del teu país a la matrícula del teu cotxe, passant per la de poder enganxar segells escrits amb la teva llengua a les cartes que envies.
Alguns dels que s'omplen la boca cada dia de la paraula llibertat, quasi sempre utilitzada en oposició a qualcú, no veuen o no volen veure cap contradicció entre aquest bell ideal que, aparentment, guia totes les seves accions i algunes de les decisions que prenen.
Aquest diria jo que és el cas de l'actual Govern espanyol i el partit que li dóna suport. Si llegiu els diaris, escoltau la ràdio o mirau la televisió ja us haureu adonat que un tret comú del president, els ministres i els portaveus parlamentaris en les seves intervencions públiques és la seva presentació com a paladins de l'estat de dret i defensors de les llibertats individuals dels ciutadans. Que després imposin a aquests mateixos ciutadans l'obligació d'enganxar segells amb una llengua que no és la seva o els prohibesquin mostrar la seva identitat més sentida en la matrícula des seus automòbils, no els sembla, o com a mínim volen que així ho pensem, cap limitació als drets individuals de ningú.
Ja he dit altres vegades que, des del meu punt de vista, una llei és justa si tracta igual tothom i no discrimina ningú per cap motiu. Però quan aquesta llei reconeix més drets a uns ciutadans que a uns altres per motius racials, lingüístics, religiosos o sexuals, no pot esser mai justa.
D'aquesta manera, per exemple, el fet d'imposar la E d'Espanya a les matrícules dels cotxes i impedir la presència dels distintius de les regions i nacionalitats que lliurement ho decidesquin és una clara discriminació d'aquelles persones que es senten identificats, primer de tot per a aquestes, en front dels que no tenen aquest sentiment i únicament se senten representats per la E. Si com ha dit algú, «a mi m'agradaria que la meva matrícula dugués les inicials del meu poble, però hem d'anar a conceptes universals», que proposi i lluiti perquè es llevi qualsevol signe d'identitat de les matrícules, que aquesta, per a mi, sí que seria una opció respectable, coherent i igual per a tothom. Proposaria que tots els vehicles portassin, per exemple, una T de Terra, una M de món o una U d'univers. Però és molt curiós que tots aquests internacionalistes declarats no diguin ni pruna contra la E d'Espanya que, ben igual que la IB o la CAT és, ni més ni pus, un símbol identitari. I que no me diguin que no queda més remei que posar-la, ja que si en aquests moments és obligatria no és perquè ho diguin ara els buròcrates de Brussel·les, sinó perquè quan es va negociar entre tots els estats de la Unió Europea els representants espanyols ho varen voler així. Que jo sàpiga, les decisions al si de la Unió Europea encara es prenen per consens.