Fa pocs dies, ha aparegut a la premsa balear, un titular que m'ha cridat l'atenció. El titular, si fa no fa, deia així: de l'any 1997 ençà no s'ha construït cap kilòmetre d'autovia a aquesta comunitat. I m'ha cridat l'atenció perquè no he sabut tenir una impressió autoconvincent sobre allò que el lector haurà interpretat d'aquesta afirmació, en teoria objectiva. Si diguéssim, per exemple, que de l'any 1997 ençà no s'ha posat a disposició dels malalts cap nou llit hospitalari a aquesta comunitat, reflexionaríem sobre el drenatge fiscal o sobre la manca de sensibilitat de les administracions públiques cap als sectors socials més desafavorits o sobre el desmantellament de l'estat del benestar. És a dir, valoraríem la notícia com a negativa i n'explicaríem els culpables perquè tenguessin el desgast públic que pensam que mereix el seu comportament. Ara bé, no fer autovies és negatiu o és positiu? La concepció tradicional de la política, la concepció de l'estat com a dinamitzador i equilibrador de l'economia, ens conduiria a fer una anàlisi semblant a la dels hospitals. Durant molts anys, el procés autonòmic també conduïa a puntuar els respectius governs per les autovies que feien. Moltes autonomies es sentien discriminades perquè al seu territori el poder central no en construïa, d'autopistes, el debat no es trobava plantejat sobre la bondat o maldat d'aquesta infraestructura, cosa que es donava com a òbvia, sinó sobre el lloc on es realitzava. La veritat però, és que avui en dia en aquest indret de la Mediterrània el sentiment ecologista ha impregnat tant la societat, que un ja s'ha de demanar si la notícia serà percebuda com a bona o dolenta. Perquè vivim un moment en què sobre un mateix fet conflueixen dues ideologies amb molta embranzida; per un costat, la ideologia tradicional que veu les administracions com a ens inversors i que han de construir autopistes, fer escoles i hospitals, i per un altre costat, la ideologia verda que veu tota obra humana com a un possible element disgregador de l'equilibri natural. Certament, com totes les ideologies tenen els seus dogmes inamovibles que casen mal amb una realitat complexa. Tot amb tot, marquen unes pautes que informen les decisions col·lectives a prendre. I la pregunta és si els ciutadans de les Illes Balears aposten per les pautes tradicionals o si la nova pauta ja s'ha imposat. Fa només uns anys els promotors de la polèmica moratòria de suspensió de llicències d'obres hauríem estat tractats com uns il·luminats perillosos; ara l'opinió pública sembla donar suport a aquests postulats. No fa gaire vaig assistir a un debat sobre la situació política d'aquest país, en aquest debat un dels intervinents criticava de la nostra classe dirigent el seu intervencionisme, el seu desig de transformar la societat, la seva voluntat de marcar el camí. I jo des de la meva butaca em demanava quina hauria de ser la vocació d'un polític per aquest senyor, si aquestes coses els hi semblaven tan xereques. Personalment, opin que el manteniment de la diferenciació dreta-esquerra és discutible; ara bé, tal vegada, els de dretes, avui en dia, siguin els que defensen el buidatge del séctor públic, i els d'esquerres siguin els que creuen en la necessitat de conservar el protagonisme públic. Si aquesta és la diferenciació es fa difícil argumentar que el centre no existeix, perquè és evident que entre un poder públic que manté la seguretat simplement i, un estat social, hi ha moltes fórmules intermèdies. Sigui com sigui, i després que ens haguem perdut per les bardisses, ho hem de dir clarament, vivim un temps en què els conceptes polítics s'estan baratant, i mantenir les visions tradicionals, pels polítics i pels mitjans de comunicació, resulta un exercici d'anacronisme digne d'una revisió a través dels nous barems que introdueixen els valors emergents. L'ecologisme, la globalització, l'onada migratòria són noves realitats que lliguen malament amb els conceptes tradicionals i que ens han de dur a un cert replantejament.
Canviar concepcions