El Govern balear ha decidit ordenar l'etiquetatge dels productes balears de cara a prestigiar-los i també a establir distintius que permetin conèixer la procedència d'aquests productes. I tot el que es faci en defensa del que és capaç de fer aquest país ha de ser defensat i protegit al màxim. En una conjuntura de globalització total dels mercats, i també dins una competència cada cop més oberta dins la Unió Europea, la producció pròpia ha de ser molt cuidada sobretot des de la perspectiva que el consumidor ha de saber que compra una de les millors ofertes del mercat.
Però també hi ha un altre aspecte que no podem oblidar: adquirir i consumir els nostres productes és fer país, protegint no només les nostres empreses, sinó també la nostra personalitat com a poble. Seria una llàstima que la producció balear anàs desapareixent per la pressió de les marques foranes, lògicament molt més fortes i, sovint, amb una gran capacitat de promoció. I el deure de tot autogovern és lluitar de valent perquè aquest teixit agrícola i industrial es mantengui.
Una altra qüestió molt important és aconseguir una major col·laboració entre el món turístic i la indústria clàssica illenca. Fins ara s'han fet poques passes en aquest aspecte, també s'ha d'admetre que els moments actuals, amb tota la problemàtica de l'ecotaxa, no semblen els més adients per establir aquests ponts d'enteniment. Però cal vèncer el pessimisme, i pensar que els hotels balears escampats arreu del món podrien ser uns magnífics ambaixadors dels nostres productes.
Però les coses importants es fan amb paciència, i el primer que s'ha d'aconseguir és un etiquetatge que prestigiï els sectors primari i secundari de les Illes i que el mercat intern reaccioni de manera important. Les actuals generacions de balears tenen el suficient poder adquisitiu per mantenir aquests productes i permetre que els seus responsables pensin en les possibilitats d'exportació que tenen al seu abast. Per tant, la defensa de la producció illenca és tasca de tots. És tasca d'un país.