Hi ha por. Les companyies aèries nord-americanes travessen un dels moments més difícils de la seva història. A la suspensió de pagaments d'US Airways, s'ha de sumar ara la dràstica reducció de plantilla d'American Airlines, la major companyia aèria del món. La raó només és una: els americans rebutgen volar després dels atemptats de l'11-S. Quasi un any després de l'atac, Occident encara no ha superat el trauma. Però per extirpar aquest pànic és necessari cercar les raons que han duit el món desenvolupat a aquesta situació. La gent conviu amb el pànic, du marcat el temor als ossos des que ha nascut. Els que pateixen tant i es veuen incapaços d'agafar un avió, o només ho fan per obligació o per compromisos familiars o socials, són les víctimes o els fills de les víctimes de la Guerra Freda.
Durant quasi cinquanta anys, els ciutadans occidentals han viscut sota el terror d'un conflicte nuclear. Els polítics i els mitjans de comunicació els bombardejaren fent-los veure que el planeta es dirigia a l'autodestrucció. Aquella por serví de molt als governs democràtics, ja que tota por acaba convertint-se en odi, i aquest odi era essencial per acorralar l'enemic de l'altre costat del teló d'acer. Però crearen generacions d'éssers humans deformats, que només tenien fe en la seguretat que els oferien els seus governs. Una obsessió per la seguretat que els determinava la vida. Eren "i són, sovint" menors d'edat fins al darrer dels seus dies.
La por també és manipulable i és capaç de produir tot tipus de branques de caire irracional que acaben fent malbé el jo col·lectiu dels pobles. Hollywood es passà dècades produint pel·lícules de monstres de tota casta i pelatge que es ficaven dins l'inconscient de la població, que alenava amb la necessitat de la por com a element essencial de la seva estructura psíquica. I caigué el Mur, i el dimoni desaparegué. Però el pànic a la destrucció continuava, i continuarà durant molt de temps, com fa mig mil·lenni es temia la pesta negra. Un fanàtic espavilat anomenat Bin Laden va analitzar i entendre el fenomen. I un bon dia convertí Nova York en un immens estudi de Hollywood, i transformà en realitat els pànics, les fòbies, els malsons i el terror inconscient acumulat durant dècades i transmès de pares a fills.
Ara les companyies aèries van malament, i moltes empreses se'n ressenten, i les destinacions turístiques travessen males conjuntures. Bin Landen sabia on pegar. Tot això ens du a pensar que els «pobles lliures» occientals necessiten un rearmament psicològic. Un cop enfonsat l'Est, cal que els grans poders econòmics i polítics entenguin que el tremolor s'ha d'acabar i que el coratge racional ha de vèncer la por cega. Sense valentia no hi ha homes lliures. La covardia, ficada dins una suposada bombolla de seguretat que fallà aquell 11-S, produeix esclaus mentals, no ciutadans. Occident s'ha de redefinir de cap a peus si vol continuar endavant amb el seu benestar i la seva autosatisfacció.