Podria considerar-se només un detall més de la propaganda iraquiana, però les crítiques del viceprimer ministre d'Iraq Tareq Aziz a Espanya també podrien reflectir un canvi important en el paper d'Espanya en el món. Aziz ha acusat Madrid, i el govern d'Aznar, d'haver abandonat la neutralitat respecte als conflictes en el Pròxim Orient. Aziz diu que el Madid d'Aznar accepta apuntar-se a la guerra de Bush contra el terrorisme sense adonar-se que fins ara Espanya tenia fama de ser un estat neutral entre els governs àrabs, Espanya, supòs des que el govern socialista de González va reunir palestins i israelis per negociar la pau, ocupava un lloc privilegiat a Europa. Aquesta neutralitat era un tresor, de més valor ara que es parla tant de la confrontació de civilitzacions. I Aznar, segons Aziz, ha tirat aquest tresor per la borda a canvi de no sabem exactament què. La resposta de Madrid a Aziz, en boca del vicepresident primer del Govern, Mariano Rajoy, gairabé confirma la consolidació del partidisme de Madrid a favor d'Estats Units. Rajoy ha dit que el futur d'Iraq és a les mans de Sadam Hussein i el seu govern a Bagdag. És a dir: si hi ha guerra és culpa d'Iraq i només d'Iraq. Són paraules molt semblants al que George Bush repeteix de de fa mesos.
Rajoy diu que els amics d'Espanya són al Consell de Seguertat de l'ONU. Clar que hi són -però si ho limitam a això perdem, més ben dit, hem perdut, la neutralitat. Potser el poc valor que Aznar ha assignat a la nostra neutralitat davant els estats àrabs hagi estat una de les seves badades diplomàtiques més grans. El preu del qual encara no sabem quin serà.