Maria Antònia Munar va ser investida ahir, per tercera vegada consecutiva, presidenta del Consell de Mallorca. L'única novetat és que ho va ser amb els vots de la dreta, i les altres dues amb els de l'esquerra. Quant a la resta, res d'important, com ella sentencià, perquè el mapa polític de Mallorca «pràcticament no ha variat». I té raó, però és que tampoc no ha variat la major part de problemes de Mallorca des que fa vuit anys ella n'és presidenta. L'Estat espanyol continua sense corregir la balança fiscal deficitària i, en conseqüència, estan pendents grans inversions en infraestructures; Mallorca continua sense un pla territorial que reguli, entre altres qüestions, l'urbanisme, el sostre poblacional i els fluxos migratoris; la llengua i la cultura pròpies continuen perdent terreny, mentre avancen l'espanyola i la globalització. I, tanmateix, és esperançador que la presidenta hagi fet esment en el seu discurs de la llengua i de la cultura perquè són els nostres trets diferenciadors i perquè són, també, els conceptes que més havien quedat enlaire en la campanya electoral del PP. Les paraules de Munar s'han de prendre com una garantia que no es perdrà terreny.
En el curs de l'Autonomia s'han assenyalat diferents teràpies per corregir els desequilibris històrics de l'Estat amb la Comunitat, i totes han fracassat. L'expresident Gabriel Cañellas clamà per la independència a fi de protestar contra l'espoliació fiscal, però va ser cridat a l'ordre pels seus mateixos de Madrid. Cristòfol Soler intentà crear un front comú amb Catalunya, però patí una rebel·lió interna. Unió Mallorquina intentà convèncer el PSM per fer una candidatura nacionalista al Congrés dels Diputats, però res. El Govern de Progrés transmeté un missatge de victimisme i els electors li donaren l'esquena. Com una maledicció, Mallorca i les Balears sempre han han estat considerades com un zero a l'esquerra.
Ara, Munar ha pres un nou camí, que es basa a «aprofitar al màxim la conjuntura d'un Govern de les Illes Balears i un Govern Central del mateix color polític amb l'esperança d'obtenir, precisament, les solucions que la societat mallorquina demana». És a dir, aprofitar el bon cartell de Jaume Matas a Madrid per deixar d'anar a contra corrent, i treure de l'Estat tot allò que és de justícia per a Mallorca.
Asseguren els crítics que, amb aquesta aliança amb la dreta, UM perdrà les seves senyes d'identitat i que d'aquí a quatre anys serà fagocitada pel PP. El temps ho dirà, això. El que és important és que la presidenta del Consell mantengui el seu discurs reivindicatiu, exigeixi inversions, cerqui el consens i treballi de valent perquè la societat mallorquina no perdi el temps i avanci en la direcció correcta.