Som un jove historiador que, per estones i quan puc, faig preguntes sobre el nostre passat de la guerra i la repressió a Mallorca. N'hi ha qui diuen que de la Guerra Civil i d'aqueixes històries ja se n'ha escrit molt. Jo pens que en algun sentit encara tot està per escriure. Han sortit publicades històries generals que han llegit molts pocs; i també s'han publicat alguns treballs de caire local de molt estimable valor (i que han requerit molt de coratge, altruisme i fe especialment resistent per part dels seus autors) però els historiadors no hem estat capaços, de cap manera, de crear un debat sobre la qüestió, ni una reflexió col·lectiva sobre el que va passar. Tristament la nostra societat no ha mirat encara un passat seu a la cara, ben als ulls. Uns practiquen la política de tirar terra damunt, de tapar. Altres encara senten un dolor a dins que no volen treure a la llum. Encara hi ha la por dels vençuts, la vergonya dels vençuts, el ressentiment dels vençuts, el «més se'n mereixien dels vencedors», la vergonya dels vencedors, la por dels vencedors, els silencis còmplices dels vencedors... Tot plegat, per la gent jove que no «ho» vam viure però que «ho» volem saber, que volem recuperar un tros de la nostra història, hi ha tot un mur de silencis i de pors que ja no podem entendre... No ens ho demaneu... Els ideals de justícia, de pau, de democràcia, de respecte per les persones fan que no puguem entendre tot això, i a la vegada volem saber...
Jaume Escales i Tous. Palma.