Portem més d'un any d'un govern suposadament catalanista i d'esquerres a Catalunya. Els diaris estan empastifats de notícies que afecten la mobilitat de l'àrea metropolitana i del seu imminent col·lapse en un futur no gaire llunyà. La xarxa viària està saturada, i per més cinturons i rondes que es construeixin, tard o d'hora acabaran col·lapsats. Ara pinten el Quart Cinturó com la solució màgica i ideal. Per desgràcia les inversions en transport públic continuen essent insuficients i, en cas d'augmentar a curt termini, no podrien fer miracles. El problema rau més en el concepte de mobilitat, sobretot pel que fa referència als petits desplaçaments diaris. Encara espero alguna campanya institucional que potenciï lús de la bicicleta (però una campanya seriosa i present a tots els mitjans). Tot i que l'orografia de determinades poblacions i l'edat dels usuaris en condicionen un ús universal, cal reconèixer que els avantatges de la seva generalització serien múltiples: menys fums, menys soroll, estalvi de temps, menys congestió del trànsit, menys despeses de transport, més salut per als ciclistes... La voluntat de molta gent es veu frustrada per la falta de carrils bici i de seguretat. No oblidem que un 20 per cent d'usuaris que agafen el cotxe a Barcelona cada dia, ocupen un 65 per cent de l'espai de la via pública, que és de tothom. Des d'aquí vull fer una crida seriosa a l'ús de la bicicleta i a la seva potenciació institucional a tots nivells. Es tracta d'una inversió petita comparada amb el cost d'algunes infraestructures faraòniques i que aposta per una qualitat de vida de tots els ciutadans.
Marc Vilallonga Grau. Sabadell.