Què pesarà un «sí» balear a favor de la carta magna europea dins un oceà de sufragis afirmatius arribats des de Gata a Finisterre? No pesarà gens. En canvi, cada «no» tindrà un pes específic inqüestionable. Tot i estimar la unitat europea. Tot i entendre l'avanç històric que suposa que Europa es doti d'una constitució comuna, ha de quedar clar que alguns pobles se senten molests perquè el text constitucioanl no reconeix els seus drets a ser comunitat diferenciada amb uns valors i personalitat propis que corren el risc d'extingir-se. Napoleó, el primer gran visionari que lluità per una Europa unida, solia dir: «Què importa que siguem república o imperi. Allò important és garantir la igualtat de tots els ciutadans davant la llei». Fa dos segles aquesta igualtat volia dir l'abolició dels privilegis de casta de la noblesa i permetre l'alliberament de l'individu perquè pogués arribar al seu màxim grau de desenvolupament personal. Avui en dia la lectura és diferent. Garantits els drets de les persones i abolits els privilegis dels nobles pertot arreu, resta per resoldre la preservació de la personalitat de cada poble ara que, per la mateixa dinàmica dels procés d'unió, els estats aniran perdent força i pes. L'Europa plural ha de ser sensible a aquest fet. I els «no» que es recullin a Balears, el Principat i altres nacionalitats històriques tindran aquest sentit d'«avís» i de clam per ser tenguts en compte en el futur. El passat ens ensenya que no es pot construir el futur sense respectar els drets de les minories, les quals no es poden convertir en moneda de canvi. Europa se suïcidà el 1914 en un conflicte que era del tot evitable. Tot començà per un atemptat a Sarajevo, on un serbi de Bòsnia (Gavrilo Princip) assassinà l'hereu de la corona austríaca. Darrere hi havia el control dels Balcans i les pugnes entre potències. L'Europa del futur no s'ha de basar mai en el menyspreu dels pobles petits per beneficiar els que se senten grans.
El referèndum europeu