La passada legislatura me va tocar assumir el càrrec de Directora General d'Indústria; això me va permetre establir un vincle molt estret amb el món de les pedreres. Era el departament que més em preocupava, ja que es tractava d'una activitat molesta i d'un sector empresarial que, en general, contemplava amb recel el canvi de govern.
Record, com si fos ara, la primera reunió que vaig mantenir amb els empresaris eivissencs; me miraven desconfiats, i suposo que amb raó, ja que circulaven rumors que, precisament jo, era la persona encarregada de tancar els seus negocis.
Ben aviat me vaig imposar l'obligació de visitar les explotacions de la Comunitat Autònoma una a una, sempre acompanyada pels tècnics d'indústria i algunes vegades amb talons i una bona suada.
Dic això perquè, llegint eDiari de Balears, m'ha vingut al cap una d'aquestes visites. Era el mes de juny o juliol, no ho recordo bé, i quan estàvem a punt d'aterrar a l'aeroport d'Eivissa vaig creure que hi havia un incendi. Amb una expressió riallosa, el meu company de feina me va aclarir que es tractava d'una pedrera que generava una gran polseguera.
Immediatament canviàrem de plans i ens presentàrem a una explotació denominada «Canal d'en Capità».
Òbviament el tècnic d'indústria els va llegir la cartilla i l'endemà inicià un procés per tal d'obligar-los a esmenar les deficiències i a dotar totes les instal·lacions amb els pertinents sistemes de reg. Fou la primera visita, però no la darrera, i puc dir públicament que respongueren correctament, aconseguint reduir les emissions de pols a uns nivells més que acceptables.
Fa poc me contaren que la propietat no els havia renovat el contracte de lloguer, perquè tenien una oferta de compra per part d'un grup empresarial vinculat amb el Sr. Abel Matutes, integrant de la llista del Partit Popular a les autonòmiques, i pare d'una consellera del mateix color polític. Que vos diu res això?
No puc parlar més, només afegir que la pedrera en qüestió és una de les millors explotacions d'àrids de l'Illa i que, segons alguns comentaris, els negocis de la competència ja tenen qualque fregada amb determinades administracions.
Casualment aquests dies, el portaveu del PSM al Parlament, Pere Sampol, ha denunciat que l'autovia Eivissa-Sant Antoni es construirà amb un sobrecost de 166 milions d'euros, i l'accés a l'Aeroport en costarà 142 més del que s'havia previst inicialment. Si a això hi afegim que s'ha optat per la modalitat que són les empreses adjudicatàries les que financen les obres, cobrant a l'administració interessos que sobrepassen el 14%, la cosa queda bastant aclarida. Tinc la convicció que, D. Gabriel Cañellas, quan contempla el panorama, es deu posa mal sofrit. Al cap i a la fi, les xifres del Túnel de Sóller són insignificants devora les quantitats que es poden arribar a pagar per dos trams de carretera.