Ara que s'acosten les eleccions de la nova direcció de l'Obra Cultural Balear, crec que hauríem de fer una reflexió: un dels mals més dolents que pateix la comunitat lingüística catalana és la divisió política històrica interna, que no la deixa viure com una comunitat normal d'onze milions de persones. Si un dia superàvem aquesta divisió, seríem una potència bastant normal dins el concert de les nacions d'Europa. Per això, els cervells dels nacionalismes espanyol i francès fan de tot i molt per mantenir i reforçar les divisions polítiques artificials intercatalanes.
No s'entén de cap manera, per tant, que els qui es consideren catalanistes no procurin organitzar-se en formacions polítiques que abriguin tota la nació, en lloc de respectar escrupolosament i religiosament les divisions que són mel de maig a la dominació espanyola i francesa. Diuen els nostres pardals assolellats: -Bé, una cosa és la llengua i la cultura i una altra és la política. Idò no: estam a les mateixes. També les principals associacions culturals (mal)funcionen des de la divisió intercatalana: Òmnium per un vent, Acció Cultural per un altre i Obra Cultural per un altre. No pot ser mai que els partidaris de la nostra espanyolització dels Pirineus en avall i de la nostra francificació dels Pirineus en amunt no s'esbutzin de riure amb nosaltres. Hi ha ningú que es pugui tan sols imaginar organitzacions culturals basques només de Navarra, només de «Vascongadas» o només d'Iparralde?
Jordi Caldentey. Manacor.