Cada any que passa, sembla que comercialment Barcelona s'allunyi més de nosaltres. La veritat, tot i que el llibreter no en tingui la culpa, cada cop es fa més difícil. Havíem quedat en deu dies i la clienta que ja ho donava per fet que hauria arribat, des de la porta ha fusilat amb la mirada. Tanmateix, tenia tota la raó del món...
Així i tot, aquesta dona jove i dinàmica, moderna en tots els aspectes, d'una revolada ha tornat a empènyer amb força la porta de vidre i mirant-se de dalt a baix a un altre client que quasi ha tomat, ens ha fet saber:
- Bueno, aunque llegue tarde me avisa enseguida. Tiene mi móvil, verdad?
- Sí...direm coses quan arribi. Gràcies!
Hores després, truca des de casa per provar sort i ens recorda que per molt tard que arribi, li facem saber.
Passen les hores, passa la tarda. Tancam la botiga. Marxam a casa. Per la carrretera es fa de nit i a l'endemà quan tornam a la tasca mentre el sol es va alçant sobre els terrats del barri antic, es torna a obrir la llibreria i la ciutat vella torna a recuperar el seu ritme habitual i, amb aquest, empeny la porta un repartidor, que quan té la signatura de recepció surt escopit deixant enrere un paquetet de cartró sobre el taulell. Quan veig la caràtula del proveïdor i de la corresponent editorial, cerc l'arma més propera per esbudellar l'embolcall i esbrinar-ne el contingut amb la màxima eficiència, sense perdre el temps (em sent complint una missió de rellevància, potser portat per l'enèssima sinòpsi de thriller polític que acab de llegir minuts abans).
Ja el tenc! És a les meves mans! Truco i diu que no s'ho pot creure que ho faci just en aquell moment en què l'avió s'enlaira, m'assegura que veu l'agulla nafrada de Santa Eulàlia i que era molt urgent, que «com és que no he avisat abans». Acaba d'entrar fa cinc minuts!...la clienta plora, quasi la puc veure asseguda escoltant l'hostessa de vol quan torna en si. El més normal seria anular la comanda sobre la marxa i oblidar-ho, però es desespera d'una manera desconcertant i ordena al llibreter que no pengi el telèfon seguit d'un «per favor». Incomprensiblement pel context que envolta la clienta, demana el preu i el número de pàgines. Confirma que sigui l'edició i el llibre exacte que havia comanat amb tota urgència,...quinze dies abans!
Seguidament de forma segura i ferma ordena al llibreter que faci el favor de començar per la primera pàgina. En aquells moments no hi ha ningú més dintre la botiga. A part del botiguer i del company que ha pujat de l'oficina estranyat i per a poder entendre millor alguna cosa observa i escolta esmaperdut la lectura en veu alta del llibre, servidor indica amb una ganyota i un gest improvisat que no pot fer res i que ha de continuar. Entra una altra clienta i el company la despatxa, de coa d'ull em mira mentre per la dificultat del so (en el seu mòvil) aixeco la veu més del compte. Sembla increïble però passen quasi dos quarts en la mateixa postura i amb la mateixa veu fent camí pàgines a través quan m'interromp ressuscitada de respiracions i recomptes:
-...El Prat! Ya veo el Prat!! Gracias, gracias! Guárdamelo, cuando vuelva a Mallorca vendré a buscarlo. No lo venda, eh! Adiós! Muchas gracias! I penja. Supòs que ja heu endevinat, més o manco, el títol. Exacte, és «Miedo a volar. Novísimo manual para superar la ansiedad y el pánico».