La producció porcina a Mallorca ha tengut tradicionalment importància. Recordem, si més no com a anècdota, aquelles anotacions de George Sand a «Un hivern a Mallorca» quan va coincidir en el trajecte marítim Mallorca-Barcelona amb un carregament de porcs. Més modernament, amb la introducció de la ramaderia intensiva, la producció de porcs ha mantengut el seu pes. Les noves granges basades en races de porc blanc arraconaren la raça tradicional de Mallorca, el porc negre, i la posaren al límit de l'extinció. A poc a poc, però, el porc negre ha anat avançant, en part gràcies a l'existència d'una sobrassada de porc negre emparada dins la Indicació Geogràfica Protegida «Sobrassada de Mallorca». Avui mentre el porc negre es va consolidant, amb unes xifres encara modestes, la producció de porc a les granges està passant per una profunda crisi.
Fa uns anys un grup de ramaders del sector posaren en marxa una sèrie d'iniciatives per a assegurar el futur del sector: crearen, amb la participació del Govern Balear, la granja de selecció porcina de Son Arnau, introduïren la tecnologia més avançada i feren un esforç molt notable en formació. Més envant crearen la marca Porc Mallorquí Selecte que podia diferenciar, mitjançant una barreja de porc negre i races com Duroc, Landrace i Pietrain i mitjançant una alimentació basada en cereals i garrova, la producció porcina de qualitat feta a Mallorca. La millora genètica, l'alimentació natural i la comercialització diferenciada, havia d'anar acompanyada de l'adequació de les granges a les condicions mediambientals i del suport econòmic per fer front al diferencial de costos provocat per la insularitat. En aquesta vida res és fàcil, però ja es té molt guanyat quan es tenen les idees clares. I en el sector porcí, per sort, les idees estaven i estan ben definides.
Però si les idees no es duen a terme en el seu moment són com un tord que ens passa per davant el nas i no som capaços d'aglapir-lo. El sector porcí no ha trobat el suport que necessitava de banda de l'administració. Més aviat ha rebut becollades. Conseqüències? Ben clares: el porc de qualitat no ha avançat com ho hauria d'haver fet, la granja de selecció porcina està a punt de tancar, no s'ha pres cap iniciativa per afavorir una comercialització diferenciada i no s'ha pres cap mesura per disminuir el diferencial de costos provocat per la insularitat.
Mentre l'administració no feia els deures, les tendències adverses han anat fent el seu camí. Sobretot s'ha anat consolidant la tancada del propi mercat insular a la carn de porc de Mallorca. Les carnisseries van perdent quota de mercat i les grans superfícies tenen centrals de compres a Saragossa, Barcelona o València des de les quals distribueixen la carn a tot l'estat. La sobrassada no funciona com a solució al problema del nostre porc perquè, a excepció de la sobrassada de porc negre, normalment no s'elabora amb carn mallorquina. Amb tres o quatre anys el sacrifici de porcs grassos a Mallorca ha passat d'uns 50.000 animals a uns 30.000, amb una caiguda en picat. En canvi la producció de porcelles, amb una demanda fidel dels consumidors, es manté més o menys estable. Aquesta caiguda del sector porcí contribueix a fer insostenible l'estructura dels escorxadors de l'illa i amenaça tot el sistema càrnic insular. O es reacciona i es posen els fonaments d'una ramaderia sostenible i dimensionada a les necessitats socials de l'illa o les pèrdues poden ser ja irrecuperables. En molt poc temps la nostra dependència de la carn de fora, tant de porc com d'altres animals, pot ser absoluta.
Per ventura podem pensar: és igual, això no ens afectarà gens ni mica. La carn, feta a Mallorca o feta a Austràlia, fa el mateix gust. Això no és cert perquè la carn fresca i de qualitat es coneix tot d'una. No importa ser un expert. Però, a més a més, què passarà amb els camps que produeixen els cereals que han d'alimentar els animals? Què passarà amb els escorxadors i sales de desfer? Què passarà amb les carnisseries? Què passarà amb el desig dels consumidors de disposar d'uns aliments sans i naturals assequibles? Valdria la pensa ajuntar esforços i prendre decisions, ara, quan encara s'és a temps de fer-ho.