Les potències benpensants de la comunitat internacional s'han aferrat aquests dies a una paraula per rentar-se les mans i preservar -creuen- la seva dignitat davant la nova escalada de violència a l'est del Mediterrani. La paraula és «desproporció»: es pretén que Israel hi llegeixi una quasi-neutralitat i que, alhora, el Líban i el poble palestí la interpretin com una condemna. La paraula n'evita d'altres que implicarien un major grau de compromís, i tot sembla indicar que, des de les desavinences del nucli liderat per França i Alemanya amb l'Administració Bush arran de la guerra contra l'Iraq, la nova actitud és, paradoxalment, la de tractar amb molta més suavitat els interessos dels EUA i d'Israel respecte de l'ensamblatge d'aquest Estat a la regió. Els EUA i Israel tenen en comú un menyspreu absolut per la legalitat internacional, i han menat el món a un estat de coses en el qual l'ensenyança del dret internacional és una pèrdua de temps. El Líban és un estat sobirà, certament que amb una sobirania posada en qüestió o obertament segrestada, que intenta una i altra vegada reprendre el camí de la normalitat. Incapaços els seus governants d'evitar que des del país operin intermitentment les milícies d'Hezbol·là, ha estat brutalment atacat per terra, mar i aire per l'Estat d'Israel, en una operació que, sense el suport implícit o explícit -com ha estat el cas- dels EUA, hauria aixecat una reacció molt més enèrgica de la comunitat internacional. D'altra banda, tot allò que fa Israel, amb l'aquiescència dels EUA, contra els seus veïnats, acosta el foc a les metxes del món islàmic, esdevingut un polvorí a punt d'esclatar en un apocalipsi d'abast incalculable. Ara, l'Islam contempla com un cop més l'«altre» món envaeix un estat sobirà sense que hi hagi una resposta en la línia de la legalitat internacional. L'Afganistan, Iraq i ara el Líban, sense oblidar els territoris de l'Autoritat Palestina i l'amenaça incessant a l'Iran, són vists com a víctimes de l'eix Washington-Tel Aviv, com països on aquest eix, amb complicitats obertes o encobertes, actua amb una total impunitat. Amb aquest estat de coses, ens haurem d'acostumar a viure amb el sentiment que aquestes actuacions «desproporcionades» no quedaran sense resposta, com lamentablement ja s'ha escrit amb sang a Nova York, Madrid, Londres, Istanbul, Bali o Bombai.
Amb l'aquiescència dels EUA