Les set hores del matí. Sona el telèfon de Francesc Antich, a Algaida. És la secretària de Rubalcaba. El seu cap vol saber quins plans té per avui. «Nada del otro jueves -li respon Antich-. A esto del mediodía me llegaré hasta la taverna de la plaza para degustar una tapita de caracoles».
Les set i cinc minuts.
Isabel Llinàs es pentina amb una pinteta d'or. Cantusseja: «libertad, libertad: sin ira, libertad...!».
Les set hores i deu minuts.
Torna a sonar el telèfon d'Antich. Aquesta vegada és Rubalcaba en persona. «Francisco -li diu- nada de piscina que tú eres de secano. Ahora mismo se pone en marcha la 'Operación topo ciego y sordo', válida para todo el territorio balear».
Les set hores i quinze minuts.
Què fa Francesc Antich? Llaura els dos quartons del seu solar. Enganxa el mul i engega la casset que porta al morrió. Canta Sabina.
Les nou hores.
El president Matas afirma, en roda de premsa, que El Madrileñito convoca Nuevas Generaciones a manifestar-se a favor seu sota un lema que defensa la tolerància, l'hospitalitat i la llibertat d'expressió. «El Madrileñito és com Gandhi», conclou el president Matas. Titular del número especial que el mateix dia treu el diari ultra: «Gandhi también defendió su piscina».
Les nou hores i cinc minuts.
Isabel Llinàs cantusseja allò de «libertad, libertad: sin ira, libertad!», mentre berena de sobrassada amb mel a la terrassa de casa seva. Un canari flauta, des d'una gàbia d'argent, la mira amb odi infinit.
Les nou hores i vint minuts.
Ventura Rubí ha cedit Ca s'Hereu per fer-hi una paella multitudinària, perquè els grans valors de la humanitat el commouen. Així i tot, penja cartells en els ametllers. Diuen: «Camarada, no te mees en mis almendros. Méate en las cristalinas aguas de la playa mallorquina. Es un consejo de la Agrupación Hotelera Balear».
Les nou hores i quaranta minuts.
Marieta Salom es clava una pinta de dos pams al clatell i parteix cap a sa Marjal amb les robes més cenyides al cos que el vent al campanar de la Seu. En veure-la passar, un puput fadrí xiula amb admiració.
Les nou hores i quaranta-cinc minuts.
A sa Marjal ha aparegut Toñito López-Istúriz. Des de l'aparició de la Verge a Fàtima no se n'havia produït cap de tan miraculosa.
Les nou hores i cinquanta minuts.
Catalina Cirer s'ha aixecat amb migranya. Dubta entre anar a la Real a repartir guitzes o a Son Moix a veure-les repartir. Entre en Grande i Sant Bernat no hi ha color. Opta per anar a Son Moix.
Les deu hores.
Francesc Antich camina xano-xano rere el mul i porta un capell de palla com en Weyler quan era a la pagesia. Torna guenyo de tant de mirar de cua d'ull la paret que separa el seu tros del carrer.
Les deu hores i deu minuts.
Les bases del PSIB no comprenen la seva desmobilització. PSM, EU-EV, ERC, GOB, OCB parteixen cap a la platja de sa Marjal. Francesc Antich, llaura i llaura.
Les deu hores i quinze minuts.
María José Frau consulta la Batllessa: seria possible que en el romiatge a la Real portés el vestit de farbalans que va comprar-se per lluir a la fira flamenca de Son Tril·lo? Si no troba un torero per a casar-se, ara, que som al cor de l'estiu, arribarà a les eleccions fadrina.
Les deu hores i vint minuts.
Tribulete escomet un grup de manifestants de Nuevas Generaciones. Els demana d'on són. «Mallorquines de pura cepa», respon un per tots.
Les deu hores i quaranta minuts.
Algú s'enfila a la paret que tanca el xalet de Francesc Antich. «Xisco...! -el crida-, que anam a cas Madrileñito a fer un capficall?». En resposta, Antich fot corretjada al mul i posa en Sabina més fort.
Les deu hores i quaranta-cinc minuts.
Ara ja passen de la cinquantena els militants socialistes que s'han enfilat a la paret. «Xisco, que anam a fer dues piscines?», li demanen uns. «Xisco, partim cap a sa Marjal?», volen saber els altres. «Vatua d'ell, de Xisco -es diu a ell mateix-, llaura i fes els solcs drets».
Les deu hores i cinquanta-cinc minuts.
Isabel Llinàs, a sa Marjal, encapçalant la legió d'arreplegats sota un sol de justícia: «Libertad, libertad: sin ira, libertad...!». La Mare de Déu s'apiada d'ella i li envia un nigulet.
Les deu hores i cinquanta-vuit minuts.
Onegen al vent les banderes espanyoles. La manifestació és a punt de començar i algú repara en l'absència de Miquel Àngel Nadal. No és a la capçalera ni a la cua de la manifestació. Sherlock Holmes -que ha estat contractat per Jaume Sastre-, afirma que l'ha localitzat davall el llit de son pare. Ningú no s'ho creu, però l'exicona del futbol mallorquí no compareix ni a Ca s'Hereu.
Les deu hores i cinquanta-nou minuts.
Les bases socialistes miren de fer-se sentir més que Sabina. Tanmateix, Francesc Antich escolta el cant d'una mèrlera. I per tal de justificar la impossibilitat de sentir la veu de la seva consciència que el crida des de la paret del carrer, fot grapada a les parts del mul. «Iaaah, iaaah», brama el mul. Res, que amb tant de renou no sentiria ni el corn del venedor de peix.
Les onze hores.
Isabel Llinàs encapçala sola la manifestació. «Libertad, libertad: sin ira, libertad...!», canta. Algú la qualifica de la nova Esther Williams de la Metro. En el xalet de la piscina il·legal, El Madrileñito levita. Isabel Llinàs afirmaria, més tard, que l'havia vist, a El Madrileñito, que volava com un borino, quatre pams per damunt les seves celles. El senyor Bruno Morey, en assabentar-se d'una visió tan poètica, va afirmar que els sants i els herois tenen aquests privilegis, com ho demostra el fet que Santiago també es va aparèixer als cristians a la batalla de Clavijo.
Les tretze hores.
A Ca s'Hereu l'arròs bull a la paella i les soques d'ametller desprenen pudor de pixum valencià, cordovès, castellà. Tanmateix, sempre n'hi ha que tergiversen l'evidència. «¿Quién se ha meado en Mallorca?», demana José María Rodriguez. «Los catalanes!», responen els d'un grup que ja tenia la boca plena de tallades. «Abajo el .Cat!», exclama algú. «Fuera Zapatero!», prossegueix un altre. «Yo no sé en Mallorca -diu una senyora, a crits, amb la cara encesa-, pero en Alicante el marisco está por las nubes y no hay derecho, hombre, que no hay derecho con los socialistas...!». Aplaudiments. Agafa les messions el seu veí de taula: «Que lleva usted razón: no lo hay. Que dimita Maragall, joder, y todos los catalanistas...!». En aquest moment arriba El Madrileñito i és rebut amb visques i aplaudiments. El president Matas l'abraça i li dóna les gràcies per haver tingut la gentilesa de mantenir una piscina sobre la costa. Un argentí -per entendre'ns: un de tants mallorquins convidat a manifestar-se i a menjar arròs-, li diu a un paisà: «los caminos de la gloria son impensables. Hacés un hoyito en la roca, como este caballero, sin papeles ni nada, y os hasen más fastos que al mismísimo general Perón». I respon l'altre: «Cavad vos un pozo, en ves de un hoyito, y os hacen rey».
Les tretze hores i deu minuts.
«Vatua d'ell, que ja han tocat la una i m'he quedat sense vermut!», protesta Francesc Antich. I el mul també es fa sentir: «Iaaah, iaaah..!».
Les setze hores i un sol que eixuga l'enteniment
Les bases socialistes fan camí cap a Creta, lloc d'estiueig de l'aspirant del PSIB a l'alcaldia de Palma. Volen saber si, en fer-se fosc, Aina Calvo els acompanyarà a la Real, a l'acte de protesta contra el nou hospital. «Senyor -va demanar el que anava davant a un municipal que dirigia el trànsit de mosques entre Santanyí i s'Alqueria- per anar cap a Creta...?». Va respondre el municipal: «continuau tot dret». Abans de la posta de sol tots havien caigut a la mar.
A hora foscant, a la platja de sa Marjal.
Isabel Llinàs no atura: «Libertad, libertad: sin ira, libertad...!». Recorda d'Annuzzio: «Della donna è la missione/ d'insegnare fede ed amore/ e trasmetter la passione/ della patria in agni cuore!». Ningú no la pot fer callar. Intervé Rosa Estaràs: «Beleta, reposa una mica que de nit sols canten les òlibes i els mussols». És inútil. Aquesta dona es pren els encàrrecs massa a pit. Tres dies després encara canta. En conseqüència, El Madrileñito no pot dormir ni amb cotó a les orelles. Ha passat ordre a Ramon Socies que la Guàrdia Civil no deixi cantar ningú a menys de tres-cents metres de la piscina. Però Isabel Llinàs no acaba la corda: «Libertad, libertad: sin ira, libertad...!». Francisco Jesús Fiol ha demanat a Gabriel Janer que l'IEB l'enviï a Eurovisió. És una sortida airosa al problema.