Complir

La campanya presentada ahir per la Direcció General de Consum és necessària. Si alguna cosa se li pot criticar, és la manca d'ambició en el plantejament. Els pares i les mares han de menester encara molta més informació sobre aquest punt, que afecta directament un dret constitucional dels seus fills. L'estocada econòmica que suposa el retorn a les aules converteix en sarcasme el principi de la Carta Magna segons el qual l'educació, en els seus estadis obligatoris, ha de ser universal i gratuïta. Ara, si vostès fan una mica de memòria, recordaran que tots els partits polítics arribaren al 25 de maig de 2003 amb la promesa de la gratuïtat dels llibres de text. A bona part d'Europa i a la majoria de les comunitats autònomes (governades pel PP o pel PSOE) aquest avanç s'ha produït. Aquí, en canvi, tot són excuses de mal pagador. S'engeguen costosíssims projectes que mai no varen ser consultats amb la ciutadania, però no es paga el deute adquirit. Els polítics troben tot d'una atenuants a la seva conducta, que si la immigració, que si les transferències... Tot això ho sabien abans de la campanya. Tan sols amb la gratuïtat del material escolar obligatori s'eradicarien els abusos que vol combatre la benintencionada campanya.